Anava jo caminant amb tres roses vermelles i dos llibres de colorins sota aquest pet de sol que finalment ha fet damunt l'arc mediterrani quan, de cop i volta, un guàrdia urbà m'ha cridat l'alto:
–Què fa? –em diu.
–Com que què faig? –li dic.
–Què fa travessant el carrer? Que no veu que tinc la mà alçada perquè no passin els vianants i sí passin els vehicles?
–No, no ho he vist, anava tan concentrat amb les meves roses vermelles i els meus llibres de colorins sota aquest pet de sol que només he fet cas al semàfor, que per cert està verd per als vianants...
–Sí, però que no sap que quan hi ha un guàrdia urbà el semàfor ja no té autoritat?
–És veritat, però amb la meva concentració no l'he vist i...
–Sí, sí, no em faci perdre més temps que he d'ordenar aquest caos.
Amb aquestes que jo penso: «Cony, tampoc n'hi ha per tant! Tampoc hi ha tant de caos, conxo!» I com que m'agrada aclarir les coses, i el saber no ocupa lloc, jo que li pregunto, amablement:
–Com és que t'han col·locat aquí si el trànsit és normal i en aquest tros de carrer no hi ha precisament hordes de vianants?
–Sisplau, no em distregui ara.
I tot seguit ha abaixat el braç i ha deixat travessar el carrer a tots els vianants que s'esperaven: a mi, a un gos i a dos avis agafats del bracet que tampoc entenien res.
El nostre món urbà és curiós. Però és Sant Jordi, fa sol i tot és guai.
–Què fa? –em diu.
–Com que què faig? –li dic.
–Què fa travessant el carrer? Que no veu que tinc la mà alçada perquè no passin els vianants i sí passin els vehicles?
–No, no ho he vist, anava tan concentrat amb les meves roses vermelles i els meus llibres de colorins sota aquest pet de sol que només he fet cas al semàfor, que per cert està verd per als vianants...
–Sí, però que no sap que quan hi ha un guàrdia urbà el semàfor ja no té autoritat?
–És veritat, però amb la meva concentració no l'he vist i...
–Sí, sí, no em faci perdre més temps que he d'ordenar aquest caos.
Amb aquestes que jo penso: «Cony, tampoc n'hi ha per tant! Tampoc hi ha tant de caos, conxo!» I com que m'agrada aclarir les coses, i el saber no ocupa lloc, jo que li pregunto, amablement:
–Com és que t'han col·locat aquí si el trànsit és normal i en aquest tros de carrer no hi ha precisament hordes de vianants?
–Sisplau, no em distregui ara.
I tot seguit ha abaixat el braç i ha deixat travessar el carrer a tots els vianants que s'esperaven: a mi, a un gos i a dos avis agafats del bracet que tampoc entenien res.
El nostre món urbà és curiós. Però és Sant Jordi, fa sol i tot és guai.
boomp3.com
15 comentaris:
que tinguis una molt bona diada et desitgem
Aquest home havia de justificar el seu sou, ja veig.
S'haurien de preocupar d'estar on toca....
Aquest món dels guardies urbans, no l'entendrè mai...
Amb perdò, però això jo li dic : poca feina!!!!
ja,ja,ja
Té la mà Maria: Gràcies, jo també espero que hàgiu passat una bona diada.
Xexu: Sí, en feia tota la pinta, però he de dir que aquest semblava que s'ho creia de veritat...
Eli: Com a mínim no ens va multar per resistència a l'autoritat! ;)
Jo no sé de qui deu ser la culpa però hi ha policia on no toca i on haurien de ser acostumen a arribar tard. Quines coses.
Espero que el teu Sant Jordi hagi anat d'allò més bé!
Nanu, quina llàstima que ahir aquí només vaig veure la rosa que em va enviar la mama per e-mail... amb unes paraules seves... el llibre diu que me'l deu.
Va ser el Sant Jordi més nostàlgic de la meva vida... Mira que gaudeixo jo d'aquest dia...!
Espero que ahir fos un dia bonic, amb roses i llibres i...una mica de tot! ,)
Stel: Hola mestressa de la lluna plena! La poli és així... i suposo que per Sant Jordi no havien de ser diferents...
Yeral: Tranquil, tu pensa que la distància magnifica els sentiments. Sant Jordi no va estar malament, però vist de prop t'asseguro que és igual que cada any. Ànims doctorand!
Joana: hehe, bonic ho va ser, i afortunadament vaig tenir una mica de tot! :P
A barcelona van tallar els carrers laterals de les rambles.
No va ser mala idea. Sobretot per la insistència espartana dels anglesos a fer-se tota la rambla de dalt a baix pel mig.
Tot i això, et felicito per haver trobat un policia municipal estressat. És una mica com trobat-se un koala a la nevera.
Ararat guai i totpoderós: Es veu que aquesta mesura no va evitar que els anglesos es guarnissin amb l'atuendu típic català, a saber: barret tradicional mexicà i posat de matador rialler mentre diuen: "doundde estaan lass chiquitaaasss?!?!"
Aquest guardia estava de mala lluna per tenir de treballar una diada com la de Sant Jordi, que es foti!
"Conxo" Quina gran paraula. La primera vegada que la veig per internet. I de fet portava temps sense sentir-la.
Salutacions DJ Somiatrufes
Albert: el problema és que hi ha una gran probabilitat que aquest senyor sigui sempre així, amb Sant Jordi o sense!
Henry: conxo, ospa, caratsus, bufa, renoi... en lluita pel lèxic iaio-guai!
Per cert, com a Enric VIII, a qui prefereixes? Natalie Portman o Scarlett Johansson??? (dolentot...)
Exacte, que no es perdi el lèxic iaio-guai.
Scarlett Johansson, of course.
Tacions (abreviatura de salutacions)
"diada"??? precisament és això el pitjor de Sant Jordi... que no sigui la festa "nacional" de Catalunya! salutacions!
Publica un comentari a l'entrada