Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges

24 de des. 2007

Intravenous Agnostic

nadal

1 m. [RE] [LC] Festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist. Hem passat molts nadals junts.
2 [LC] per Nadal cada ovella a son corral Expressió per a indicar que el Nadal s’ha de passar en família.

caritat

1 f. [LC] [RE] Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l’amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat.
2 1 f. [LC] [RE] [FS] Amor compassiu al proïsme.
2 2 f. [LC] [RE] [FS] Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res: és un home sense caritat.
2 3 f. [LC] Beneficència envers els pobres. Fer caritat. Junta de caritat.
2 4 f. [LC] Almoina. Demanar caritat. Viure de caritats.

humanisme

1 1 m. [HIH] [FLL] Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s’imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement.
1 2 m. [FS] Conjunt de doctrines i actituds pròpies dels humanistes del Renaixement.
2 m. [FS] Tendència a considerar l’ésser humà com el valor suprem.

agnosticisme

1 m. [FS] [LC] [RE] Doctrina que declara incognoscible tot allò que depassa l’àmbit de l’experiència científica.
2 m. [FS] [RE] Doctrina que declara impossible de conèixer la natura i l’existència de Déu.

ateisme

m. [LC] [FS] [RE] Negació de l’existència de Déu.





He vist un indigent, vell i brut, assegut al carrer amb la mà estesa. Darrere seu, una gran pantalla de televisió ofereix el videoclip d'una banda de música –cantant guapa amb una gran creu entre els pits, guitarres estètiques, rimes enganxoses–. Davant de tot plegat, un grup de gent mira la pantalla i traspassa la carn de qui podria ser l'home invisible. Entre bolsos, abrics, bambes, sabates i gestos de perdonavides, em trobo envoltat de la resta i mitigo qualsevol remordiment de consciència. La cançó s'acaba i tots continuem a ritme frenètic la compra de regals.

[El paràgraf següent l'escric abans que se'm passi la reflexió moral i torni a brindar en nom de vés a saber què –bé, sí, segurament en nom de la meva salut i dels meus èxits personals:]

Ara que tot serà temps de gresca i xerinola, de família i grans àpats, d'obligat consumisme i de certa hipocresia, de promeses i d'oblits, de collonades i de religió mercant; ara, dic, que serà temps de fabuloses borratxeres en nom del cristianisme universal, em declaro seguidor del Nadal només per qüestions purament humanístiques, pacifistes i, en certa mesura, familiars.

Així, doncs, bon Nadal.


Into a vein exhibit the derelict
A secular mosaic distracted at birth
A Cubist abstraction let it live forever
Narcissism so lonely so live by the sea

What a mess

Cosmetic - polemic
Distinguished by relics
Destructive aesthetic
Intravenous agnostic

Brutality is needed in capitalist society
Television abandoned my very entity
Nature failed me
But then it made me
We all pray for pluralist babies

Cosmetic - polemic
Distinguished by relics
Destructive aesthetic
Intravenous agnostic

Dismayed - dispossessed
Life becomes Calvinist
So sparkle and believe
Linguistics die easily

Intravenous agnostic

24 d’oct. 2007

Somiatruites



Em dic
Albert Pla. Sóc gairebé un cantant que, com pot, fa cançons. Poca cosa, poca fama, poca incidència en el desenvolupament polític i cultural del seu país. Però sóc Albert Pla. I sóc qui escriu aquesta carta. Hi ha persones que ni tan sols són jo. Hi ha tipus que es fan passar per mi. Un d'ells escriu articles firmats amb el meu nom. Sembla que és membre o simpatitzant de Ciutadans per Catalunya i que, entre altres llocs, escriu les seves opinions personals, polítiques i pseudointel.lectuals al bloc de Félix de Azúa. Ja l'hi vaig pregar fa mesos en un mail privat, però com que veig que li importa una merda la meva petició, l'hi dic públicament. Per favor, senyor De Azúa, digue-li al teu amic que pari. Jo no sóc el teu Albert Pla. Quin embolic que m'heu armat. M'arriben correus de gent confusa, estranyada, decebuda perquè creu que opino tal cosa i tal altra sobre tal o tal altre assumpte que s'ha publicat en tal o tal altre lloc impossible de rastrejar. I només els puc dir que jo no he sigut.

La cosa és pitjor si cliques Albert Pla. A Google, depèn del dia, pots veure en la tercera o quarta referència articles presumptament escrits per mi. Encara més, per obra i gràcia de l'associació d'idees digital, cada vegada més sovint es vinculen termes com Albert Pla i Ciutadans per Catalunya o amb Félix de Azúa. Em sembla irritant. Crec que els partits polítics són, simplement, grups de persones amb greus problemes psicològics i de personalitat que es dediquen a l'engany i al robatori. Per mi, Ciutadans per Catalunya, a qui conec, per desgràcia, des que a algú se li va ocórrer la idea de posar el meu nom entre els seus simpatitzants, és un partit ple d'intel·lectualets de casa bona, ex de tot, que després de fer el gilipolles tota la vida es dediquen a tocar els collons. Quina agudesa. Sublim. Que cultes, llestíssims...

També hi ha una persona, a qualsevol lloc, no ho sé, amb aquesta pàgina a Myspace. Tampoc sóc jo. Aquest tio penja peces i vídeos a la seva (meva) pàgina com si fos jo. Té un grup d'amics a qui enganya fent-se passar per mi. I la gent li (m') envia fotos, textos, pensant que es comunica amb mi. Patètic. Finalment, si algú entra a Youtube pot veure un vídeo d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es projecten fotos dels que es presenten a les eleccions municipals mentre sona la meva cançó Carta al rey Melchor que, per més inri, és en castellà. I jo em pregunto, ¿què faig? Potser hauria de fer el meu bloc i firmar-li articles a De Azúa demanant la independència de Catalunya. O en els meus recitals llegir un manifest escrit per Carod-Rovira dient: "Visca el Rei i visca Espanya!" Llàstima que entre tots dos no en tinc ni per a mitja cançó.

«Jo no sóc Albert Pla», llegit a El Periódico de Catalunya.


23 d’oct. 2007

Fan



Anava jo amb tren tot parlant amb una amiga sobre una banda musical de moda i el seu líder. Jo que li dic:


–La banda toca molt bé, les cançons crec que són bones però falla la veu del cantant.


Ella, indignada, em contesta:


–Però què dius! Si el cantant és molt guapo!


Mai he tingut enveja de l’atracció sexual dels cantants sobre les fans (bé, sí, però ara no és el cas), i una mica contrariat insisteixo:


–Ja ho sé, però no em refereixo al seu físic sinó a la seva veu.


La meva amiga, tanmateix, sembla absolutament insensible al matís:


–No diguis això que és molt i molt guapo, entesos?


Es tracta d’una conversa que no porta enlloc, però vull aclarir que no és que trobi lleig el cantant, sinó que, si se’m permet l’opinió, la seva veu no és la més idònia en comparació amb la qualitat del grup.


–No t’enfadis –aviso–, el cantant és molt i molt guapo però jo només dic que, segons el meu parer, em sembla, crec, diria, potser, la seva manera de cantar no seria ni la d’en Tom Jones ni la dels millors moments de Steve Walsh, penso...


Però la meva estimada amiga no cedeix ni un pam de terreny:


–Ai, digues el que vulguis, però ell és molt i molt guapo i m’agrada moltíssim, molt i molt, molt.


Abandono, rendit davant l’evidència, i com dos adolescents passem a parlar de les dones del tren que m’agraden.


Paral·lelament, dels auriculars del meu mp3 continuen sonant els virtuosos Kansas, que no sé si a hores d'ara la meva amiga trobaria molt i molt guapos. M'agafa un auricular i opina:


–Hòstia noi, no sé com pots aguantar aquest soroll!


Qüestió d'opinions, suposo.



21 de set. 2007

Supercalifragi



- Bon dia, posi’m un pot del Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White, plis.

- De seguida. Ui, no en tinc, no vol pas el New Kony De Marca Concentrate Ultra Nova With Nom Raro En Estranger Per Vendre Més Que El Ja Passat De Moda Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White 2.0??

- No, no, m’ha costat molt aprendre’m el nom del Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White, i a més aquest producte que m’intenta colar no s’anuncia per la tele...

- Ja, però és més barat i renta igual.

- Però si és molt més petit!

- Perquè és Concentrate.

- Mmm... No em convenç, no el vull.

- Jo el faig servir i va de puta mare.

- Escolti, jo necessito una garantia, una prova irrefutable com ara una colla de senyores reals amb el seu nom i DNI a l’extrem dret de la pantalla que em jurin que el producte és la rehòstia, que es mostrin entusiasmades i meravellades però alhora serioses i amb un criteri exigent, que es reuneixin a la plaça del poble per fer una mani a favor del producte, o que quedin a casa d’una d’elles per prendre cafè i parlar del tema. A la merda els Concentrates que no s’han guanyat el clam popular de la gent autèntica i treballadora, necessito proves evidents amb entrevistes casa per casa, amb patums promocionals on participi tot el barri, amb tot de penya que surt de casa espontàniament per veure la meravella del segle XXI que no és sinó el Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White.

- Ah, bé, jo només li puc oferir un pot més barat.

- Doncs ja veu que sense la garantia de què li parlo no hi ha res a fer.

- Ho entenc perfectament.

- Passi-ho bé.

- Adéu-siau.