29 de set. 2007

Dinosaures



Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

(Augusto Monterroso: El dinosaurio)


Opció 1: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va tornar a tancar els ulls fent-se el mort per no obrir-los fins que l’edat prehistòrica hagués passat.

Opció 2: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va decidir anar a dormir a un altre llit, no fos cas que el dinosaure de torn el devorés.

Opció 3: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va fer com si no existís; es va dutxar, es va fer l’esmorzar i va viure de puntetes la resta dels seus dies (no fos cas que se’l mengessin per dinar).


[Petita reflexió a partir de l’estranya combinació d’haver llegit el conte més curt del món i interpretar-lo segons les reaccions polítiques de la setmana que tots hem vist gràcies a la premsa, la tele i la ràdio. El resultat ha estat la constatació definitiva que les edats juràssiques, troglodites i monàrquiques continuen convivint i dominant la península on encara habiten dinosaures.]


21 de set. 2007

Supercalifragi



- Bon dia, posi’m un pot del Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White, plis.

- De seguida. Ui, no en tinc, no vol pas el New Kony De Marca Concentrate Ultra Nova With Nom Raro En Estranger Per Vendre Més Que El Ja Passat De Moda Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White 2.0??

- No, no, m’ha costat molt aprendre’m el nom del Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White, i a més aquest producte que m’intenta colar no s’anuncia per la tele...

- Ja, però és més barat i renta igual.

- Però si és molt més petit!

- Perquè és Concentrate.

- Mmm... No em convenç, no el vull.

- Jo el faig servir i va de puta mare.

- Escolti, jo necessito una garantia, una prova irrefutable com ara una colla de senyores reals amb el seu nom i DNI a l’extrem dret de la pantalla que em jurin que el producte és la rehòstia, que es mostrin entusiasmades i meravellades però alhora serioses i amb un criteri exigent, que es reuneixin a la plaça del poble per fer una mani a favor del producte, o que quedin a casa d’una d’elles per prendre cafè i parlar del tema. A la merda els Concentrates que no s’han guanyat el clam popular de la gent autèntica i treballadora, necessito proves evidents amb entrevistes casa per casa, amb patums promocionals on participi tot el barri, amb tot de penya que surt de casa espontàniament per veure la meravella del segle XXI que no és sinó el Nuevo Kalia Vanish Oxi Action Multi Crystal White.

- Ah, bé, jo només li puc oferir un pot més barat.

- Doncs ja veu que sense la garantia de què li parlo no hi ha res a fer.

- Ho entenc perfectament.

- Passi-ho bé.

- Adéu-siau.

15 de set. 2007

Animals

Som animals de costums. Almenys la majoria de nosaltres (exemples diversos: i, ii, iii, iv, v...). Qui no sent l’agradable seguretat d’un espai conegut o d’un so familiar? Em refereixo a petites coses com ara el soroll d’un assecador. Personalment, la calidesa del soroll d’algú que s’asseca els cabells, vés a saber per què, em fa sentir bé. Els llençols del teu llit personal i intransferible. Aquells llibres llegits fa tants anys però que no has mogut de lloc, potser per un estrany impuls antitemporal i, per tant, antinatural. Som animals de costums i ens costa acceptar el canvi. O si més no, ens costa deixar que els espais i els sons coneguts desapareguin de la nostra vida. Potser aquest sentiment té diferents matisos i, en segons qui, és una qüestió de grau. Hi ha qui li costarà més canviar de mòbil que d’altres, hi ha qui no tolerarà que tot de cop l’ordinador hagi d’anar al contenidor. Som animals de costums, alguns més que d’altres, i si bé els petits canvis costen d’assimilar, acceptar els grans –aquells canvis que fan terror de veritat– pot suposar tota una proesa. Potser massa gran per a un simple i capquadrat animal de costums.

Imagina’t un animal d’aquests (de costums) condemnat a haver de canviar de situació cada dos per tres. O, dit a la manera ikeïsta, condemnat a redecorar la seva vida cada poc temps. Possiblement les celles se li aniran abaixant, el posat serà el d’un personatge sempre a l’aguait, les orelles podrien acabar-se movent amb més agilitat i el color de la pell es mostrarà cada vegada més i més gris. La mirada, fins i tot, pot acabar tenint aquella expressió dels cérvols o els nyus salvatges, sempre pendents d’haver d’anar a menjar boixos a un altre cantó, sempre obligats a travessar un riu ple de cocodrils. Un animal de costums obligat al canvi constant és, ras i curt, un animal de costums putejat.

Però hi ha una subespècie del regne dels animals de costums que, mogut per una pulsió paradoxal que l’excita moltíssim, s’atreveix a desafiar constantment la crida de la dita popular "volta el món!". D’acord que, un cop han fet cas a aquest sentiment, els pobres animalons fan més voltes que un ventilador intentant retrobar la calidesa, per exemple, d’un so d’assecador. D’acord que aquests animals de costums poden arribar a semblar feres espantadisses de celles abaixades i gest de desubicat, com un d’aquells cérvols en constant recerca. D’acord que en moltes de les seves tombes la frase lapidària podria ser: "Animal, si ets de costums, no voltis el món i queda’t al born." Però, sempre parlant de la subespècie concreta dels animals de costums, sospiten que quedar-se al cau pot ser l’autèntic fracàs de l’animal de costums perquè, segons intueix aquesta subespècie, els que són capaços de desafiar les seves pors poden arribar a ser invencibles.

Animal, si ets de costums, acostuma’t a perdre i guanyaràs (algun dia)!


8 de set. 2007

Advertència

Penseu, germans,
com jo hi penso,
en l’Home Esprimatxat de la Minutera,
que visito de tant en tant.

Penseu en Margarida,
la trista prostituta de la nit,
la de la mà flonja i el pit humit,
aquella que un dia quedarà quieta,
amb les mans tancades
sobre el ventre adolorit.

Penseu en les dones vestides com una estampa,
aquelles que amb un cant planyívol
us demanen un home amb rostre d’infant.
Sota el braç duen una partitura,
amb notes fetes de carn
i esquitxos de sang.

Penseu en aquesta multitud
que ens mira somrient,
sense saber el perquè del riure.

Penseu sempre en tot això,
però,
per damunt de tot,
penseu,
germans,
en l’Home Esprimatxat de la Minutera, que visito de tant
[en tant.

(Joaquim Horta: Poemes de la nit, 1955.)

3 de set. 2007

Sexe

Tant ella com jo ens en morim de ganes, però no ens agrada la traïció i ens n’estem.

Tanmateix, no ens estarem traint a nosaltres mateixos?