Tant ella com jo ens en morim de ganes, però no ens agrada la traïció i ens n’estem.
Tanmateix, no ens estarem traint a nosaltres mateixos?
Tanmateix, no ens estarem traint a nosaltres mateixos?
3 de set. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
12 comentaris:
Jo tinc aquesta judida reflexió cada dia...
Facis el que facis, te n'acabes arrepentint. És un curiós efecte propiciat per la biologia i la moral cristiana, una tensió entre anar escampant llavors pel món i el sentiment de culpa. Sempre pots fer allò de Take a walk on the WILDE side i dir que ho pots resistir tot menys la temptació ;)
El Litus del Cafè
A qui traiu si us deixeu endur per l'impuls?? És a dir, si realment, us "en moriu de ganes"... mmmmm... Potser que ens ho féssim mirar. Dona'm pistes, nanu, que no ho acabo d'entendre (potser sóc una mica curt, però...).
Red Pèrill: oi que és cardat? Potser és hora d'acabar amb la judida reflexió i així tenir-ne d'altres (de reflexions), no?
Litus: m'encanta això de "biologia" + "moral cristiana"... De fet, tot i que sóc més de lletres, a mi la biologia sempre m'ha tirat molt :P Això sí, no sé si em cal la vorera d'arc iris d'en Wilde i en Reed :P
Yeral: home, ehem, se suposa que traïm aquell pacte no verbal que s'estableix amb algú altre amb qui anteriorment ja vas tenir un impuls en el seu moment... no sé si m'explico ;)
Estoy en la encrucijada ara mateix...
Si, ja ho entenc... És complicat el tema. Tot i que diuen que la única manera de vèncer la temptació és caient en ella... Jeje... Iep! Que no t'incito a que et llancis, eh? Només opino. Sort, i paciència!
Com ho tenim això, Red Pèrill?, espero que resolguessis l'encrucijada...
Ai, Yeral, tant de bo tots els conflictes d'aquest món acabessin aquí, oi? En fi, alabat sia Déu, que deia la iaia.
jooooooorrrrr!!!! doncs em sembla que la cosa és més comú dels que sembla... aquí una altra. Vaja...
S'agraeix la confessió, Nimue, ja veig que estem parlant d'un dilema ben universal... ;)
Jo ja no tinc dilema....
(no sé quin icono posar...)
Red Pèrill, què et sembla aquest :-/
Potser valia més deixar de tenir el dilema!
Bueno, no és mai només això... és cada cas i les seves circumstàncies... però el dilema sempre hi és, una miqueta... almenys pel que he vist fins ara...
Publica un comentari a l'entrada