Planeta Perra

El món és una moneda. Entre d'altres coses, perquè és rodó i els déus només existeixen allà on els interessa; a la resta de llocs, només hi ha la lògica dels diners. A vegades penso que en cada volta que fa el planeta li salten quartos, en plan efecte centrífug. La lluna, des de la seva posició privilegiada, deu al·lucinar veient com ens estomaquem pels nous símbols que regeixen la nostra llar. Perquè és ben sabut que les noves religions han canviat els símbols de creus, llunes i estrelles pels moderns €, $, £, ¥, ¤, ¢, etc., tots ells agrupats sobre el profund, místic i vital concepte de calés.

El món és una moneda i penso que els copulatius són verbs curiosos. Es diu que no aporten res, que no afegeixen cap significat a la frase, prescindibles com són, pobrets. Una frase com ara El món es blau i rodonet pot passar amb un fàcil El món, blau i rodonet. Però... si som un xic metafísics, diria que ser i estar resulten cada vegada més carregats de significat. Ser comporta moltes coses i avui dia, més que copular, el que fa és una mena de violació existencial. El fet de ser ja és una putada: Ser, una putada. En fi, deixem-nos de tonteries.

Som i serem! Amb salut i, si pot ser, peles, home, moltes peles.

boomp3.com