Aquest matí he estat parlant amb un vell conegut, un company d'escola que inesperadament es va fer militant del cristianisme -ok, oficialment tots en som, però no tots en som militants-. Hem anat a fer un cafè amb llet i, davant d'un diari, hem parlat d'això, d'allò i, és clar, dels últims atemptats i de la mani de l'1-D. Les seves consideracions m'han sorprès bastant i encara les estic valorant. Moltes preguntes davant d'un problema que s'ha tornat circular, com un peix que es mossega la cua. Potser, tal com diu el meu company cristià, caldria lligar l'eterna resposta catalana amb la gran ambigüitat de la cita bíblica:
No responguis a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no et tornis com ell, també tu.
Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.
perquè no et tornis com ell, també tu.
Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.
Quina ha de ser la resposta? Matins punt Sí "La primera" o Matins punt No "La segona"? Quina és la seva ximpleria? I la nostra, fins on pot arribar? Cal fer ús dels mitjans dels qui, sent més ximples que ningú, obtenen més respecte per part de l'insensat?
De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:
De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:

boomp3.com



![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix] Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)




