Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opcions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opcions. Mostrar tots els missatges

3 de des. 2007

Palla bíblica

Aquest matí he estat parlant amb un vell conegut, un company d'escola que inesperadament es va fer militant del cristianisme -ok, oficialment tots en som, però no tots en som militants-. Hem anat a fer un cafè amb llet i, davant d'un diari, hem parlat d'això, d'allò i, és clar, dels últims atemptats i de la mani de l'1-D. Les seves consideracions m'han sorprès bastant i encara les estic valorant. Moltes preguntes davant d'un problema que s'ha tornat circular, com un peix que es mossega la cua. Potser, tal com diu el meu company cristià, caldria lligar l'eterna resposta catalana amb la gran ambigüitat de la cita bíblica:


No responguis a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no et tornis com ell, també tu.

Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.



Quina ha de ser la resposta? Matins punt Sí "La primera" o Matins punt No "La segona"? Quina és la seva ximpleria? I la nostra, fins on pot arribar? Cal fer ús dels mitjans dels qui, sent més ximples que ningú, obtenen més respecte per part de l'insensat?

De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:




boomp3.com

29 de set. 2007

Dinosaures



Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

(Augusto Monterroso: El dinosaurio)


Opció 1: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va tornar a tancar els ulls fent-se el mort per no obrir-los fins que l’edat prehistòrica hagués passat.

Opció 2: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va decidir anar a dormir a un altre llit, no fos cas que el dinosaure de torn el devorés.

Opció 3: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va fer com si no existís; es va dutxar, es va fer l’esmorzar i va viure de puntetes la resta dels seus dies (no fos cas que se’l mengessin per dinar).


[Petita reflexió a partir de l’estranya combinació d’haver llegit el conte més curt del món i interpretar-lo segons les reaccions polítiques de la setmana que tots hem vist gràcies a la premsa, la tele i la ràdio. El resultat ha estat la constatació definitiva que les edats juràssiques, troglodites i monàrquiques continuen convivint i dominant la península on encara habiten dinosaures.]