Aquest matí he estat parlant amb un vell conegut, un company d'escola que inesperadament es va fer militant del cristianisme -ok, oficialment tots en som, però no tots en som militants-. Hem anat a fer un cafè amb llet i, davant d'un diari, hem parlat d'això, d'allò i, és clar, dels últims atemptats i de la mani de l'1-D. Les seves consideracions m'han sorprès bastant i encara les estic valorant. Moltes preguntes davant d'un problema que s'ha tornat circular, com un peix que es mossega la cua. Potser, tal com diu el meu company cristià, caldria lligar l'eterna resposta catalana amb la gran ambigüitat de la cita bíblica:
No responguis a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no et tornis com ell, també tu.
Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.
perquè no et tornis com ell, també tu.
Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.
Quina ha de ser la resposta? Matins punt Sí "La primera" o Matins punt No "La segona"? Quina és la seva ximpleria? I la nostra, fins on pot arribar? Cal fer ús dels mitjans dels qui, sent més ximples que ningú, obtenen més respecte per part de l'insensat?
De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:
De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:
boomp3.com
15 comentaris:
Jo votaria per la primera opció, crec que hom no s'ha de posar al nivell dels insensats, els que queden malament són ells, encara que els mal entesos serem nosaltres per no voler-nos rebaixar.
El saben aquel que dise que son 100.000 catalanes por la Via Laietana, llorando: "nus hemus perdidu... nus hemus perdidu...".
O aquel que dise que un insensat i un ximple es troben a mitja escala, i l'un li diu a l'altre, ¿subes o bajas? i l'altre li diu "em manifesto pel dret a decidir-ho"
Ara, el tema és saber si un és l'insensat o el ximple.
El cafe amb llet no portava algunes gotes de licor.
Xexu, estic amb tu. Val més la nostra ximpleria que la dels altres, encara que es pensin ser savis.
Mr Towers, diria que el que pregunta és un possible insensat i l'altre és un ximple en potència. Però vaja, estem en un món d'insensats ximples i de ximples insensats, o sigui que el bucle està servit i segur que no es mouran de la mitja escala.
Striper: jaja, malauradament no ho crec, almenys el meu no. Potser massa sucre i prou...
El títol és antològic... (lo del Cuní també...)
Red, oi que sí? Em pensava que ningú ho diria!!! ;)
Ara que m'hi fixo el títol sembla anunciar una palla de dimensions bíbliques... La intenció era relacionar la palla mental amb el text bíblic. Algú s'ha fet mai una palla bíblica (amb perdó)?
La palla bíblica és, sens dubte, la primera... MAI CAP COM AQUELLA
Personalment, jo em quedo amb aquesta:
Quan expliquis alguna cosa digues sempre la veritat, però quan et preguntin digues el que doni la gana.
Salut i hola!
Matins punt...porta un altre cigaló!
A la pressssss� toooooooooooots! Els uns i els altres...
Red, va ser tota una revelació, oi?... snif.
Modgi, en prenc nota. Aquesta és més clara que els versos salomònics. Hola!
Albert, que en siguin dos, sisplau ;)
Yeral, nosaltres també??? :DD Ho haveu vist això?!
La saviesa popular està farcidíssima de contradiccions. Jo també vaig tenir unes converses religioses amb gent de ciències: encara no entenc com biòlegs i metges poden creure en déus.
M'he portat una molt grata sorpresa amb el teu link! ;-)
Mil gràcies!
Tot i però, no acabo d'estar d'acord amb la vinyeta. No es pot jugar amb la vida humana: dos pobres nois (un amb 23-22 anys) que van morir defensant-nos a tots... Com es pot comparar amb una manifestació?? Que ningú es porti a equívocs, cap ni una de les manifestacions del "tenim el dret a decidir" arriba als números de les manifestacions contra la guerra o a la suma de votants de psoe, pp i ciutadans.
Una abraçada crack!
Sí, Dospoals, fa poc llegia una entrevista a un noi de 21 anys superdotat, teòleg, científic i no sé què més, que es declarava catòlic i practicant, etc. Potser és per canalitzar tanta intel·ligència i tant coneixement?
Ei Fujur: és que pensar en Bastian i Atreyu em posa la pell de gallina. No, de veritat, tens un bloc curradíssim; gràcies de res, home.
Bé, crec que la vinyeta es lamenta més aviat d'una altra cosa: que una gran manifestació quedi silenciada pels crims d'una gent que res hi té a veure (ETA), i que aquells dos pobres nois es facin servir com a carnassa rentable; i que per això siguin notícia per damunt de qualsevol altra cosa, perquè són vots que es poden rentabilitzar políticament. Segurament el mateix dia moria gent que havia fet molt més per 'nosaltres'; però segurament devien morir per causes que, és clar, no atempten contra la unitat de la pàtria i, per tant, no ens afecten 'a tots'. D'altra banda, el ball de xifres no m'importa, només reconec que no es pot obviar. Els partits polítics no m'interessen gaire.
Abraçades company!
Publica un comentari a l'entrada