4 d’abr. 2008

Planeta Perra

El món és una moneda. Entre d'altres coses, perquè és rodó i els déus només existeixen allà on els interessa; a la resta de llocs, només hi ha la lògica dels diners. A vegades penso que en cada volta que fa el planeta li salten quartos, en plan efecte centrífug. La lluna, des de la seva posició privilegiada, deu al·lucinar veient com ens estomaquem pels nous símbols que regeixen la nostra llar. Perquè és ben sabut que les noves religions han canviat els símbols de creus, llunes i estrelles pels moderns €, $, £, ¥, ¤, ¢, etc., tots ells agrupats sobre el profund, místic i vital concepte de calés.




El món és una moneda i penso que els copulatius són verbs curiosos. Es diu que no aporten res, que no afegeixen cap significat a la frase, prescindibles com són, pobrets. Una frase com ara El món es blau i rodonet pot passar amb un fàcil El món, blau i rodonet. Però... si som un xic metafísics, diria que ser i estar resulten cada vegada més carregats de significat. Ser comporta moltes coses i avui dia, més que copular, el que fa és una mena de violació existencial. El fet de ser ja és una putada: Ser, una putada. En fi, deixem-nos de tonteries.

Som i serem! Amb salut i, si pot ser, peles, home, moltes peles.

boomp3.com

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Poderoso caballero es Don Dinero, que diuen. Molt interessant el teu anàlisi dels verbs copulatius. Això els de ciències no ho tenim massa clar.

Eli ha dit...

Jo et faig un regalet.... i no has de pagar res...
Ves al meu blog, i a veure que et sembla....
Fins aviat!

Lluna ha dit...

Bona reflexió, verdaderament donem massa importància als diners i massa poca a les altres coses que ens nvolten ;)

Somiatrufes ha dit...

Xexu: Veig que t'agraden els poemes de Quevedo; ben cert, d'altra banda. I tranquil, que això dels copulatius mai ho he tingut massa clar, per això m'atreveixo a dir les bestieses que dic ;)

Eli: Moltes gràcies! Sigues molt benvinguda. No coneixia el teu bloc però a partir d'ara s'haurà de tenir en compte. M'és molt agradable que t'agradi passejar-te per aquí!!

Somiant la lluna: I n'hi ha tantes! Encara que tots trobem normal que si no tens dinerets et puguis morir d'infelicitat o de fam, per exemple.

Red Pèrill ha dit...

Jo crec que SER, aquí, és la millor victòria, per molt que sapiguem que tal, honrarem la memòria dels cronopis si aconseguim fer-ho passablement bé, i deixar un parell de perles per a la posteritat... o jo que sé, aconseguir haver fet mÍnimament allò que voliem fer, jugar a cuc i amagar, i sortir amb el pati buit, victòria aplastant...

Somiatrufes ha dit...

Red: Això del cronopi m'ha resituat al quid oblidat de certes coses, com ara que prefereixo el dubte del ser errant que no l'actitud d'un fama categòric i superficial. Gràcies, Red (en tot cas, jo ja m'entenc).

Red Pèrill ha dit...

Jo crec que també...

Somiatrufes ha dit...

N'estava segur!! ;)