Aquest senyor de la foto és en Paul Robeson (1898-1976), un personatge extraordinari i polifacètic que els Manic Street Preachers van intentar acostar al gran públic el 2001 amb la cançó Let Robeson Sing. Val la pena acostar-s'hi. Talent, somnis i voluntat de ferro, sí senyor!
Where are you now?
Broken up or still around?
The CIA says you're a guilty man
Will we see the likes of you again?
Can anyone make a difference anymore?
Can anyone write a protest song?
Pinky lefty revolutionary
Burnt at the stake for
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
Went to Cuba to meet Castro
Never got past sleepy Moscow
A giant man with a heavenly voice
MK Ultra turned you paranoid
No passport 'til 1958
McCarthy poisoned through with hate
Liberty lost still buried today
Beneath the lie of the USA
"Say what you want"
"Say what you want"
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
"Now let the Freedom Train come zooming down the track
Gleaming in the sunlight for white and black
Not stopping at no stations marked colored nor white
Just stopping in the fields in the broad daylight
Stopping in the country in the wide open air
Where there never was a Jim Crow sign nowhere
And no lilly-white committees, politicians of note
Nor poll tax layer through which colored can't vote
And there won't be no kinda color lines
The Freedom Train will be yours
And mine"
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
Broken up or still around?
The CIA says you're a guilty man
Will we see the likes of you again?
Can anyone make a difference anymore?
Can anyone write a protest song?
Pinky lefty revolutionary
Burnt at the stake for
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
Went to Cuba to meet Castro
Never got past sleepy Moscow
A giant man with a heavenly voice
MK Ultra turned you paranoid
No passport 'til 1958
McCarthy poisoned through with hate
Liberty lost still buried today
Beneath the lie of the USA
"Say what you want"
"Say what you want"
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
"Now let the Freedom Train come zooming down the track
Gleaming in the sunlight for white and black
Not stopping at no stations marked colored nor white
Just stopping in the fields in the broad daylight
Stopping in the country in the wide open air
Where there never was a Jim Crow sign nowhere
And no lilly-white committees, politicians of note
Nor poll tax layer through which colored can't vote
And there won't be no kinda color lines
The Freedom Train will be yours
And mine"
A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
boomp3.com
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
12 comentaris:
És una cançó atrevida a un país difícil que molts cops té més de vila del pingüí que de Imperi...
Té cert aire a una cançó, del geni de Mineàpolis: PRINCE, de nom: Reegan talk Russia o algo així...
Encantat de llegir el teu blog company!
Gràcies Fujur. He voltat pel teu blog i m'ha sorprès bastant: tens un llibre i tot! Enhorabona i endavant amb els teus projectes literaris.
La cançó de Prince em sembla que és Ronnie Talk to Russia.
Prenc nota a cejas juntillas
Interessant personatge.
Excelent observació sobre l'Ambició en l'alter post.
Aquí una de meva:
El Director General entra per la porta i els dos joves executius s’aixequen per donar-li la ma. S’extenen els corresponents reports sobre la taula, brillen les pantalles de les PDA i de fons se senten les senyals de mails arribant al portatil de Director General. Es desenfunden Montblancs per taxar estratègies, centres operatius i eliminar disfuncions, l’ambient es va caldejant. Es rebaixen dècimes de punt, es desvien línies de producció i comença a bullir la sang. Sona un mòbil, beuen glops de cafés i es defenestren 2 caps intermitjos. Van notablement empalmats. Es recalcula la productivitat de logística, es reubiquen passius operatius i es dupliquen opcions, i just quan el més jove dels dos executius subratllava la proposta, l’altre li estampa sorpresivament el portatil en els putus morros, li salten quatre dents i aprofitant que s’acotxa per protegir-se, li clava quatre patades a l’angonal, el Director General li allarga la impressora, i li estampa a la templa esquerra, tot inundat de sang. Repeteix fins a quinze vegades la escena fins que s’adona que la camissa armani és més roja que blanca i tira enrrabiat a un costat la impressora que no funcionarà mai més. Emprenyat, ho remata amb quatre patades més a l’entrecuix del cos que ja fa estona que no es mou, tot cobert de sang. Una mica més tranquilitzat, respira fondo, es mira el Director General, que serios, aprova amb el cap, es reuneixen a l’altre banda de la taula, i molt masculinament es retiren a fer-se baixar mútuament la enorme empalmada que porten entre les cames, lo que te escampar tanta sang per tot arreu. Estem parlant de Puta Competitivitat Desbocada.
Tot un geni i una canço atrevida.
Ei somiatrufes, m'encanta aquest grup!!!
Sobretot la de "if you tolerate this", i "the love of rixard nixon" boníssimes també!
SAlut!
Així m'agrada, Modgi, així m'agrada!
Sr. Towers: moltes gràcies pel comentari, sens dubte el més llarg i literari que aquesta merda de blog tindrà mai.
Has llegit Monzó? Ja tenies el text escrit? Renoi(r)! Podries titular aquest relat "PCD" ("Puta Competitivitat Desbocada"), una manera molt més acurada i radical d'exemplificar la situació real que explico en el meu post anterior. M'agrada molt el final, especialment quan el Director General, "seriós, aprova amb el cap" (en plan "tu ets el llepaculs que més bé ha interioritzat les lleis de Darwin"), just abans de fel·lar-se recíprocament amb el jove executiu. En fi, enhorabona.
Hola Striper: Doncs sí, si una cosa no tenen els MSP és pèls a la llengua...
Emma (Alls cuits): no sabria dir-te quins són els temes que més m'agraden dels Manics (en tinc la discografia completa!), però sens dubte a dalt de tot hi ha les que tu dius. També "A Design for Live", "Faster", "Purification"...
je, gràcies, el tenia penjat de fa temps al meu Jardí , venia, com el teu, de coses que veus. A llegir el teu (molt bo, molt guay) m'ho va recordar i vaig fer un copypaste.
Encara no he llegit lo nou del Monzó. ¿hi surt res semblant? ¿el puc demandar per plàgi? ¿són les PDA la clau del futur?
Fa poc m'he comprat el nou d'en Monzó i encara no sé de quin pal va el Sr. Benesset (ja veuràs); però a vegades se li envà l'olla d'una manera semblant ;)
Tu llegeix-lo a veure si el pots demandar per plagi (es veu que no seria el primer cas).
Efectivament, les PDA són la clau del futur, sí.
[url=http://casinoonlinebonussverige.com ]internet casino [/url]morals of that Prince, that our nation dearly suffered by this http://sverigeonlinecasino.net/ online casino faktura online casino bonus En 1832, ses oeuvres complètes, et pourtant choisies encore, parurent
Publica un comentari a l'entrada