En una taula rectangular d’un restaurant on ressonen els crits, cinc comensals repartits davant per davant en dos i tres. De tots cinc, n’hi ha dos que tallen el bacallà i en seure han quedat separats d’un del grup que de moment no talla ni pinta res. Però és calculador, d’ètica distreta i d’ambició arrauxada. No dubta, doncs, a canviar de seient i la taula dels cinc comensals queda invertida i disposada en tres i dos. El calculador ha aconseguit seure al costat dels que tallen i pinten gràcies al seu moviment estratègic que, potser, li servirà per continuar demostrant les poques diferències entre un home i un llimac, però també la voluntat de ferro de qui apunta alt en aquesta vida.
Per postres hem menjat trufes i he rigut per dins amb tota la cautela de què he estat capaç. Mai se sap qui pot acabar sent important.
Bé, són només curioses (tristes?) realitats a l’hora de sopar.
Per postres hem menjat trufes i he rigut per dins amb tota la cautela de què he estat capaç. Mai se sap qui pot acabar sent important.
Bé, són només curioses (tristes?) realitats a l’hora de sopar.
boomp3.com
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
En observar a la gent quan no sap que es observada, t'adones moltes vegades del llenguatge del cos, que sovint et parla molt més que les paraules. Felicitats pel bloc.
David, i tant, però encara és més evident quan el que usa el llenguatge del cos no li importa si és observat, com era el cas. Gràcies pel comentari i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada