Fa més o menys dos dies, entre dissabte i diumenge, que em vaig estirar al llit de matinada, havent arribat d'una nit curiosa i encara amb regust de whisky a la llengua. En aquell punt just em van venir unes ganes imperioses de penjar això:
-------------------------------------------
Bisbes
(i si pot ser que no els agradi)
*Exceptuo tots aquells que no s'hagin alineat amb els pederastes, misògins, homòfobs, criminals i d'altres dimonis mantinguts i engreixats per l'Església.
-------------------------------------------
Però no vaig tenir esma. Estava massa cansat i el llit em va acollir de cap a peus. L'endemà encara hi pensava, però feia dies que havia recuperat una vella cançó sense música d'Ovidi Montllor, una en què només se sent el soroll d'un pic que pica (els pics piquen), del disc Crònica d'un temps, versionada molt temps després per Inadaptats en un disc homenatge. Volia penjar la lletra adjuntant les dues versions, i segons en quines paraules enllaçar-hi una imatge més o menys relacionada amb el seu significat. Hagués quedat alguna cosa així:
-------------------------------------------
Ai!
De bo, no res!
De mal, cabassos!
De feina, plens.
De béns, escassos.
Ai!
Volguts per molts
que volen guanys.
Serem la clau
que els obre els panys.
Ai!
I un cop oberts,
ens deixaran
que fem rovell
al seu clauer
fins que ens morim:
Ai!
I, si pot ser,
sense ser vells.
Que la vellesa
porta tristesa
i una dispesa
que minva els guanys.
Ai!
De dolç, estranys.
D'amarg, companys.
Pensant en cel
infern tindrem.
Ai!
I ací a la terra
quan ens morim
als fills deixem,
amb l'esperança
que facin ells
el que no hem fet.
De bo, no res!
De mal, cabassos!
De feina, plens.
De béns, escassos.
Ai!
Volguts per molts
que volen guanys.
Serem la clau
que els obre els panys.
Ai!
I un cop oberts,
ens deixaran
que fem rovell
al seu clauer
fins que ens morim:
Ai!
I, si pot ser,
sense ser vells.
Que la vellesa
porta tristesa
i una dispesa
que minva els guanys.
Ai!
De dolç, estranys.
D'amarg, companys.
Pensant en cel
infern tindrem.
Ai!
I ací a la terra
quan ens morim
als fills deixem,
amb l'esperança
que facin ells
el que no hem fet.
boomp3.com
boomp3.com
-------------------------------------------
Però també em va fer mandra. I és que sóc tan dròpol que últimament només tinc ganes de treballar i oblidar-me dels meus blogosfèrics i petits, petitíssims, divertiments.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
17 comentaris:
Lo dit que els hi donguin per cul amb un ferro roent.
Striper: Sí, el problema és que són ells qui ens donen per cul adés i ara. Pesats.
[Perdó per la vulgaritat de tot plegat.]
.
Doncs no els abandonis home...
si en feia de dies que esperava post! però l'espera s'ho valia, Ovidi+Inadaptats, m'has sorprès!
ah, i dels bisbes... pasando...
mmmm caldrà revisitar Ovidi.
"sen's pixen a sobre i diuen que plou" Que no faràn quan diuen que neva.
Red: bé, una altra opció és seguir les divagacions poeticomusicopersonals dels altres :)
Mitall: Moltes gràcies! com que tinc l'antena posada ja coneixia casa teva, tot i que encara no he deixat petja.
Mr Towers: No sé per què però de seguida he pensat en sexe brut. Que trist, no?
Sembla que finalment et vas treure la son de les orelles, no? Què bèstia amb això dels bisbes. M'agrada.
Xexu: És que en alguns casos, i més amb aquesta trepa, si ets massa subtil no t'entenen i sembla que no vagi per ells. Per cert, algú li ha dit res al pederasta de Tenerife?
Benvolgut Sommiatrufes, tinc la sensació que encara que els hi donesin amb un parigües tancat i els hi treissin obert, els agradaria
M'agrada com treballes el fi recurs de l'ironia.
Putos bisbes... Que els empresonin a tots... "Ambsense" excepció. Són la pitjor representació, la més lasciva, la més crua, la més lamentable de una institució completament podrida que només busca el Poder (allà on sigui).
Chapeau pel post...
Abraçades HTML.
Gràcies per les teues paraules. He pensat en tornar...
Jo més aïna els desitjaria que els agradara molt, que els donaren pel cul.
L'enhorabona pel text i per les imàtgens.
Avi: N'estic segur, perquè segur que van desesperats. Només cal veure com no troben condemnable abusar de nens petits (i afirmar que alguns d'ells van per la vida provocant). [Content de tenir-lo per aquí, avi.]
Modgi: Gràcies, Molt Honorari, de fet sempre m'ha agradat la fina subtilesa i el bon gust en els epítets.
Yeral: Oh, i és que a més juguen amb la bona fe dels creients! Si no fos per alguns capellans de trinxera, l'obediència que té el poble per l'Església se n'aniria del tot a la merda (que ja tocaria).
Nimue: Molt ben pensat, doncs! Et continuarem seguint de prop.
Dospoals: No, perquè després no s'ho passarien malament, i jo no vull que s'ho passin bé, els putes. La foto és una mostra més de la seva moral d'hipòcrilhjgkljhl.
Els bisbes mai han estat en contradicció amb la seva doctrina. Sempre m'ha fet gràcia això de que hi ha bisbes d'esquerres (o progres), ningú es recorda de tots els candidats a papa???? qui va guanyar??? el més "modern"????
als bisbes el problema que hi ha és que se'ls hi fa molt cas, cal ignorar-los. Després de tot, ens "financien" molts hospitals i escoles... aquest és el problema i per on ens tenen agafats pels ous... ;-)
Fujur: Sí, de fet, més que amb la seva 'doctrina', els bisbes estan en contradicció amb el que deia el seu teòric messies. Defensen just el contrari. Amb això vull dir que l'Església oficial sempre ha anat per un cantó i els autèntics cristians per un altre.
Molt bona foto. Chapeau.
Publica un comentari a l'entrada