25 de gen. 2008

Radiobeatles

Si agafes una gran cançó com A Day in the Life dels Beatles, n'aïlles la melodia i la combines amb la base musical d'un altre gran tema com és Karma Police de Radiohead, el resultat pot ser el següent:


boomp3.com


La idea és de Go Home Productions (GHP), alter ego del productor i DJ anglès Mark Vidler. Aquest senyor li dóna per barrejar David Bowie amb Liberty X, Kelis amb Duran Duran o Peggy Lee amb Iggy Pop. A la seva pàgina web et pots descarregar les coses que fa, que és molt, i no sé fins a quin punt els fa gaire gràcia als autors de les peces musicals que combina. Jo diria que en alguns casos els reinventa, que ja és prou. Com diu el mateix Vidler al seu web després de mostrar tot el que té: Anyway, hope you find something within these radio shows that will keep you entertained for a bit. Now that I've completely emptied the GHP wares, I'd better create some new stuff...

Per cert, diuen que Radiohead havia fet servir els acords de Sexy Sadie, també dels Beatles, per composar Karma Police. Ves per on, la millor barreja que se'n podia derivar era amb A Day in the Life. Serà que la bona música és infinita però sempre una i la mateixa?

6 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres tot plegat un bon invent i un resultat collonut.

Sergi ha dit...

Doncs la veritat és que sona bé. No és una música apropiada pels Beatles, però li queda molt bé a la cançó. Aquest Dj deu tenir bona oïda musical, perquè això no és només de punxar bé.

Modgi ha dit...

Ei, queda perfecte! Quin descobriment.

Yeral ha dit...

Mola... La veritat és que és un figura aquest pàjaru! M'he baixat cosetes d'ell de la pàgina i està molt i molt bé! Gràcies per la recomanació... I sí, la bona música és infinita, i ho creiem o no, la mateixa, en el fons.

Joana ha dit...

NOmés hem de veure com la música dels 70-80-90 encara s'escolta i algunes peces les han "modernitzat" però la base és la mateixa. La bona música és sempre la mateixa.
I aquests arrenjaments sónen molt bé!
genial!!!

Somiatrufes ha dit...

Celebro que us agradi. De tota manera, havent reescoltat les dues cançons per separat em sembla que prefereixo les originals. Això sí, s'ha de tenir molta gràcia. Quin paio, aquest Mark Vidler...