15 de maig 2008

Parlem d'amor

Internautes del ciberespai i del cibertemps, let’s talk about love com dirien Celin Dion i els Modern Talking.

Ahir El Periódico de Catalunya portava una entrevista amb el psicòleg Walter Riso arran de la publicació d'Amors altament perillosos, amb el flamant titular de «Pensa-t'ho bé abans d'enamorar-te!» i el no menys apoteòsic subtítol de: «hi ha un milió i mig de catalans amb qui més valdria no mantenir una relació amorosa».

O sigui que, segons afirma aquest home, hi hauria un 20% de la població nostrada amb qui no ens convé mantenir relacions conjugals. El senyor Riso, que en l'ordre de temes afectius vindria a ser una mena de Corbella o Sebastià Serrano napolitanoargentí, diu coses com: «En l'amor, l'esperança és la primera cosa que s'ha de perdre» o «la primera cosa que t'haurien de preguntar és de qui t'has enamorat i, potser, donar-te el condol». També defineix vuit estils afectius dels quals més val fugir. Que són aquests:

1. L'histriònic, l'amor fustigador: Són persones amb una gran necessitat d'aprovació. Volen ser el centre d'atenció, són exhibicionistes i assetgen afectivament. Aquesta seducció portada a l'extrem produeix un efecte paradoxal: cansar l'altre.

2. Els desconfiats, l'estil paranoic: Creuen que no es pot confiar en la gent, que els faran mal, que si s'entreguen massa se n'aprofitaran. Creen una territorialitat impressionant. No es fien ni de la família.

3. Els d'estil passiu/agressiu: Aquests viuen un conflicte permanent. Necessiten la parella perquè els protegeixi, però al mateix temps volen ser autònoms. No es comprometen, però tampoc tenen la valentia d'allunyar-se.

4. Els narcisistes egocèntrics: Es pensen que són especials, que no hi ha regles per a ells. Són egoistes. En sentir-se especials, són excel·lents receptors d'amor, però el donen malament. De l'altre sempre pensen: «Tu vals menys que jo.»

5. Els d'estil obsessiu, o quan l'amor és perfeccionista: Volen un amor metòdic, sistemàtic, sense errors. Diuen: «Jo sóc el responsable, tu ets irresponsable, i a partir d'ara jo ho controlo tot.» Tenen problemes sexuals i es tornen assetjadors, els costa expressar emocions i envelleixen molt ràpid. És com estar amb un departament de control de qualitat. No fan l'amor al llit, sinó al quiròfan.

6. Els d'amor violent: És l'estil antisocial/busca-raons. Són amors malignes. No tenen sentiment de culpa i redueixen l'altre a un objecte. Solen ser els maltractadors.

7. Els indiferents o desvinculats: Són incapaços de processar emocions. Són analfabets emocionals. Com que fan de la independència un valor, per a ells estar enamorats és un problema. L'altre els serveix per vincular-se a la vida social i punt.

8. Els d'amor caòtic: És l'estil limítrof/inestable. Són imprevisibles i solen tenir addiccions. Fluctuen entre l'odi i l'amor. Les seves emocions són explosives: et poden estimar avui i et poden odiar demà. Tenen un problema d'identitat: estan fragmentats. No poden donar ni rebre amor. Tenen una profunda por a l'abandonament, però són incapaços de mantenir l'altre a prop.

Davant aquest ramet de tipus, l'entrevistador Gaspar Hernández acaba considerant que, sense arribar als extrems, potser tots tenim una mica de tot, consideració amb la qual estic d'acord. El senyor Riso no ho nega, però també afirma que hi ha els estils que ell en diu sans, que segons ell són el 80% de la població. Si això és així, m'hauria agradat una definició dels estils sans, de les parelles sanes, cosa que no sé si fa en el seu llibre. En tot cas, dóna una pista en la pregunta final de l'entrevistador:


–Què ha après de l'amor dels filòsofs grecs?

–Que el desig és important, però no suficient. Són importantíssims la compassió i la cura de l'altre, que és el que falta en la majoria dels estils afectius que hem enumerat. El que més marca una parella és l'amistat. És com desitjar l'amic, però és important el desig, perquè si no només és una amistat.



Això ja m'agrada més perquè, després de llegir les definicions dels vuit estils nocius de parella, crec que el 100% dels més de set milions d'ésser humans que vivim al Principat i el 100% dels més de sis mil cinc-cents milions d'éssers humans que vivim al planeta Terra som, tots, dipositaris d'aquestes característiques, alguns de totes alhora i d'altres amb percentatges a repartir. És a dir, estic segur que tots som una mica tal i una mica qual i una mica imperfectes.

Potser qui no tingui en compte aquest 20% de la població no s'enamorarà mai!

L'amor no hi és; l’amor hi és; l’amor se’n va; l’amor se’n ve: no té mida, no té pes…

I potser sí que és una simple coincidència espai-temps, a vegades fatídica, però està clar que no és previsible ni mesurable si el propietari dels braços on has caigut és un psicòpata. I aquesta és la gràcia, suposant que en tingui, que Cupido sigui un cabró. La perfecció esgarrapa la bellesa humana i capa una mica l'emoció de saltar del trampolí. Això sí, sempre que no t'acabin apunyalant... Ho dic perquè no sé si cal demonitzar a tot un 20% de la població, barrejant-la fins i tot amb maltractadors o assassins (els del tipus violent). Deixant de banda aquest darrer tipus, qui no et diu que tu, sent per exemple un obsessiu i un caòtic, seràs super feliç amb un que sigui histriònic i una mica narcisista, per exemple. I així anar fent infinites combinacions. No crec ni en prínceps blaus ni en princeses blaves; i encara menys que es trobin en el 80% de la població restant.

Si no, de veritat, no ho entenc.

O potser és que m'he de llegir el seu llibre.

(No sé si m'explico.)

boomp3.com

29 comentaris:

helena ha dit...

Deu n'hi do!!! entre les teories d'aquest senyor i la dita popular de que l'amor és cec. Sembla que estimar a algú sigui un esport de risc jejejejeje.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

estimar sempre ha fet mal al estimador i al estimat, però agrada tant !!!

petons

Mr Towers ha dit...

Em tranquilitza no poder identificar-me clarament en cap subtipus. Bué, de fet en general tampoc ni em puc identificar davant el mirall :)

però vaja, amb lo de napolitanoargentí ja dónes una pista de per on surt el fum...

XeXu ha dit...

Per un hipocondríac emocional com jo llegir un post així és un problema. Podria haver-me sentit identificat amb tots els subtipus anòmals que cites, però el pitjor del cas, és que m'he sentit principalment identificat amb un de sol. O això és el que em fan creure? Ja no sé, però el cas és que llegint-te ja veig que no me'n sortiré mai amb això de l'amor i enamorar-me. Jo sóc 20%.

Somiant la lluna... ha dit...

Crec que les persones som massa complexes per intentar definir-ne vuit estils. I l'amor massa caòtic per triar de qui ens enamorem :)

marta ha dit...

doncs jo tinc clara només una cosa: del napolitanoargentí no me n'enamoraria mai de la vida.

xim ha dit...

No cal arrissar tant, Riso! La meua taxonomia és més simple: hi ha persones que són napolitanoargentines i n'hi ha que no ho són... ni ganes.
Aquest home recomana comparar el procés de l'enamorament al d'un ocell rapinyaire que abans d'atacar sobrevola la presa observant els seus moviments. "Tiny bird!"

hehehe en un principi m'havia semblat llegir que la segona cita acabava amb donar-te el condol en compte de donar-te el condó! " X-P

Henry The VIII ha dit...

Dj Somiatrufes,

Bufa amb els 8 estils afectius, com per a apretar a córrer.

S'hauria de publicar al Diari Oficial de la Generalitat la llista del milió i mig de catalans/es amb les que no convé mantenir relacions conjugals. Per si de cas.

Salutacions!

Salutacions.

Somiatrufes ha dit...

Helena: Ja ho pots ben dir, tot plegat és per agafar-li més por de la que ja fa!

Té la mà Maria: Una veritat com un temple. Tot i la por que fa és això el que mou el món... petonets.

Mr Towers: Enhorabona, Towers, això significa que formes part del 80% restant. O sigui, segons el napolitanoargentí, ets una persona normal i apta per a rebre i donar amor. Senyoretes blocaires, ja ho sabeu, a l'atac!

Xexu: Tranquil, jo crec que algun d'aquests casos d'en Riso són ben normals i generalitzats; i també penso que hi ha algun cas que no cita aquest psicòleg i que seria digne de pertànyer a aquest suposat 20%...

Somiant la lluna: És el que penso jo. Però es veu que en aquest nostre món tot s'ha de catalogar i definir! I tan bonic que és creure's indefinible...

Marta: hehe... jo tampoc! Quina por deu fer viure amb aquest paio, amb la por que defineixi les teves accions nocives!

Xim: Quina Riso! Crec que la teva definició és més acurada, i és que hauria d'estar prohibit que un napolitanoargentí catalogui el personal! (dit amb tot l'amor, del tipus 2, cap a un amic meu que precisament és napolitanoargentí). Això de "l'ocell rapinyaire" és brutal :D

Henry: hahaha, i tant, i amb les fotos al costat perquè puguin ser identificats!
Salutacions!, i salutacions també ;)

Síncirily Modgi ha dit...

El dia que un psicòleg (napolitano-argentí) ens hagi d'ensenyar com estimar s'haurà acabat l'amor.

Somiatrufes ha dit...

Modgi: sí, només cal veure El Cor de la Ciutat i esperar esdeveniments. El dia que l'argentí camellofilòsof s'enamori d'algú, la sèrie s'omplirà de sentències-Bucay per resistir l'embat de l'amor i tal. Jo crec que aquell noi tindrà un rollo amb en Franciscu.

jfmarcelo ha dit...

Hola:
Acabo de ver tu blog.
Espero que visites mi blog, son fotos de mi pueblo, de España y de Italia y Francia:

http://blog.iespana.es/jfmmzorita

http://blog.iespana.es/jfmm1

http://blog.iespana.es/jfmarcelo

donde encontrarás los enlaces de todos los blogs.
UN SALUDO.

Joana ha dit...

Fa poc vaig veure una pel.lícula i una de les frases era:A vegades l'amor és un joc d'artificis , a vegades arriba suaument...". O sigui, una mica de tot hi ha en la vinya del Senyor!
I tantes classificacions ens fan perdre el nord, quan l'hem trobat si és que mai el trobem. Bé...ens pensem que l'hem trobat, però continuem anant a la deriva!
salutacions amorosament trufades! ;)

Síncirily Modgi ha dit...

totalment d'acord (de la ciutat)

Fujur ha dit...

que bo! menys mal que no soc dels qui fan l'amor al quiròfan... encara que segons com estigui l'infermera... ;-)

pd: tens un meme a nubiru

ararat ha dit...

La meva xicota resumiria tots aquest tipus d'amors definint al subjecte que els processa com " un capullo ".

stel ha dit...

Sempre m'ha fet la impressió que si intentes tipificar l'amor l'estàs espatllant. El tema del sentiments és i ja està.
Potser no fa falta saber si som narcisistes caòtics o desconfiats per saber si algú ens estimara més o menys o per ja ni aventurar-nos a començar una relació... L'amor s'ha de viure i s'ha de gaudir amb pros i contres, qu eun món de color de rosa segur que acabaria sent d'allò més ensopit!

Eli ha dit...

Aixxx....Quantes definicions d'amor!!!
Amb ho bonic que és gaudir dels sentiments......
Amor per tothom!!!
;-)

marta ha dit...

Tant parlar d'amor... no deixa temps per escriure algun post? :P

lamitall ha dit...

patufet, on eeets???

"l'amor em fa fàstic" deia l'Aloma
"l'amor em fa por", hi afegeix la mitall ;)

AGUARELIX ha dit...

Bones! Et visito per una recomanació de la Joana... M'he fet gràcia l'autor aquest, en Walter Riso, perquè jo he explicat sovint un conte seu titulat Amar o depender, que vaig descobrir a la pel·lícula Cinema Paradiso.
Molt encertat tot el que dius de les parelles i l'amor, i tot aquest rotllo estadístic tira cap enrere...
A reveure!

Somiatrufes ha dit...

JFMarcelo: doncs ja m'hi passaré, salut!

Joana: És veritat, encara que moltes pel·lícules no presenten les incongruències de l'amor. Quina peli deu ser aquesta?...
Jo t'envio una trufa on the rocks, ara que farà calor ;)

Modgi: Ja ha començat... però no amb en Franciscu, llàstima!

Fujur: Estàs donant un possible argument per a una peli porno? Seria allò de "Infermera, un tal Riso diu que sóc raro", "A veure segui qui li descordo els pantalons", i anar fent.
pd: per cert, allò sí que és un meme!! Una mica complicat però alguna cosa farem...

Ararat: Curiós. Precisament la meva xicota m'hi defineix a mi.

Stel: Bravo, Stel, sí senyora. Deixem-nos d'històries i anem a patir com uns campions, que el dubte i la por ho immobilitzen tot!

Eli: I per tu també, Eli ;)

Marta: Ja ho veus, tot just ara m'hi he posat... Encara que aquest estiu serà poc productiu...

Mitall: A la panxa del món real, que no hi neva però hi plou que no vegis! :D

Aguarelix: Quin solet aquesta Joana... Ostres, no sabia que en Walter Riso també fes contes. Ja m'informaré més. Felicitats pel bloc, Aguarelix!

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala

friv ha dit...

i love it
thanks

Anònim ha dit...

Have a nice flash game site. Would you visit. Thank you admin of this site. just click on the links. Thanks again.

y8
y3
y8
miniclip
y8
pogo
friv
y3
y8

Friv ha dit...

Awesome ! Thanks for share great information very useful for my project. I will talk about that to my friends . Keep sharing new articles. FrivKizi |
Kizi.com |
Kizi Games |Didi
Didi Games
Angry Birds Space
Angry Birds Space Online
Angry Birds Space

Friv 3 ha dit...

Great and very informative post you have shared with us i like this blog post.

binh vo ha dit...

Potser no fa falta saber si som narcisistes caòtics o desconfiats per saber si algú ens estimara més o menys o per ja ni aventurar-nos a començar una relació... L'amor s'ha de viure i s'ha de gaudir amb pros i contres, qu eun món de color de rosa segur que acabaria sent d'allò més ensopit!
www.kizi-games.com

friv ha dit...

Good post. I like it
Friv 3
Kizi 2
Friv