27 de març 2008

SGAEciats

Abans-d’ahir em vaig tirar un pet. Va ser un pet vulgar, inodor, però amb el típic so del vent intestinal alliberat, per la qual cosa em vaig començar a preocupar. El meu pet, involuntari, va sonar una mica musical i vaig témer que els defensors dels drets d’editor m’haguessin sentit. I és que era un pet idèntic al que es van tirar a l’uníson en Ramonet i l’Anna Betlem un dia que extorsionaven un honrat propietari d’un bar.

Em demandarien per haver fet un pet musical sense pagar el delme que exigien per infinitat de casos? Bé podia ser que al pet popular i quotidià, tant com el Sol solet o El cant dels ocells, li haguessin fet arranjaments, com a l’himne d’Espanya, i que segons la seva lògica m’havien de cobrar per cada pet vulgar, quotidià i popular que em tirés. Aquest pensament encara em va preocupar més, ja que tothom sap que si te n’has tirat un, de pet, ben pot ser que a darrere en bufi un altre... i sabia que tard o d’hora me’n vindrien més del mateix estil.

Em vaig començar a posar molt nerviós, cosa que va provocar un inevitable mal de panxa. Vaig pensar a volar fins a França o Portugal, vaig desitjar trobar-me a Andorra o en aigües no territorials per poder-me quedar a gust apaivagant l’ímpetu dels meus budells... Però els pets s’acostaven al seu destí final i ja els podia imaginar en fila índia, un darrere l’altre, im-pet-uosos per sortir i delatar-me com a pirata criminal. Jo m’aguantava, vaig intentar tancar el final del meu tub digestiu fins que no vaig poder més i vaig acabar assegut damunt la tassa del vàter, pensant en en Ramonçí i l’Anna Bel·lé.



Mentre pecava, reproduint sons, desitjava amb el front perlat de suor que no em sentissin els veïns, ja que el càstig seria pitjor si compartia els meus pets públicament. Però és que a més havia descarregat quelcom més que simples pets il·legals, copiats, plagiats. M’havia convertit en un autèntic criminal.

Ara només desitjo que la societat i ments preclares com les d'en Ramonet puguin perdonar algun dia el miserable lladregot que us parla.

boomp3.com

Com que el que més s'hauria de respectar en aquesta vida són els creadors, i la cultura és –hauria de ser– per defecte amiga de la veritat, està bé passejar-se per aquí, per aquí o per aquí.

12 comentaris:

Sergi ha dit...

Una manera curiosa de denunciar-ho, però està molt ben trobat. Els únics delinqüents que hi ha són ells, la cultura no hauria de ser un producte de luxe, i hauria d'estar a l'abast de tothom, que després ens titllen de poc cultes i de no conèixer més artistes.

Striper ha dit...

Jo crec que es desmesurat, es com si el pintor que pinta una habitacio cobres per cada cop que entras a l'habitació pintada,o el que pinta un cuadro un cop venut cobres per cada cop que es mira.

Yeral ha dit...

Parlem clar aquests de la SGAE són uns fills-de-la-gran-puta i ja està. Com s'atreveixen a cobrar-te un cànon per un CD que en un 75% dels casos probablement no serà destinat a gravar música ni cap obra artística més que dades personals... És igual, la discussió està més que tronada ja. No cal dir res més. Mola com ho has criticat. Els pets són molt perillosos.

Aquí et deixo l'adreça d'un blog que és una maravella per a conèixer, descarregar gratuitament i es clar, com creu la SGAE, fer còpies i vendre pel carrer (que és el que faig jo a Alemania per sobreviure, no et fot...) un munt d'artistes de jazz (i no jazz), sobretot del segell discogràfic alemany ECM (en ell hi ha autèntiques petites joies i frikades impressssionants també...).
Heus ací el link: http://jazzever.blogspot.com.
I encara et diré més, has vist això? http://www.emezeta.com/articulos/SGAEPOLY. Boníssim...!! Jo me l'imprimiré un dia d'aquests i hi jugaré, tuyuru...

Abraçada HTML.

Henry The VIII ha dit...

Hola! Realment penso que tot això que t’ha passat amb el pet és totalment cert. Sí perquè després de tot el que he sentit de l’SGAE fa angúnia. Han arribat a colar-se a bodes per a comprovar si la música havia pagat els drets d’autor.

El que més angúnia fa (i disculpa que repeteixi la paraula) són els Ramoncín, Ana Belén... queixant-se del que diuen “pirateo”. A veure, no conec ni una sola persona que es baixi música del Ramoncín o de l’Ana Belén. Què collons toquen la pera amb el canon del dimoni? Acaben cobrant ells perquè hi ha gent que es baixa cançons de per exemple Bob Dylan o els Rollings? No vull que m’ho expliquin perquè no té ni solta ni volta.

Salutacions i merci pel post i els 3 links. Ja que ens foten els cuartos com a mínim que sàpiguen que no ens foten el pèl.

Jesús M. Tibau ha dit...

veig que hi ha més aficionats a crear desdefinicions

Somiatrufes ha dit...

Xexu: Exacte. Els temps han canviat i, de la matexa manera que la impremta va democratitzar la lectura, els nous senyors feudals de la música haurien d'adaptar-se als nous temps.

Striper: Sí, o com si jo em compro un llibre, el llegeixo i te'l deixo; després et multen per llegir-lo tu; o et multen també per llegir-lo amb gent al teu voltant!

Yeral: Company, no entenc com no se'ls acudeix res més que castigar els seus propis compradors potencials. Aquest és el país de "la letra con sangre entra".
Moltes gràcies pels links. M'he fet un fart de riure amb l'SGAEPOLY. Amb el del jazz me'l miraré detingudament. Abraçades htlmeres!

Henry: Els pets acabaran portant un cànon, ja veuràs. Per cert, que a les bodes i tal fins ara no calia pagar, però fa poc que... sí, també. A part de la música espanyola, no només et cobren per l'estrangera, la tradicional i la marciana, sinó també pels partits de futbol!: si una botiga emet un partit que ha comprat pel C+, l'SGAE també pretén cobrar això :-O

Jesús: Temps al temps, Jesús. Tal com va tot, en breu a la definició de "pet" hi haurà alguna referència econòmica, segur.

Per cert, hi ha artistes com Radiohead que s'adapten (ells ja han fet els quartos), o com Estanislau Verdet o Red Pèrill que et deixen gaudir de la seva música i, si vols el CD, els pagues pel seu esforç. No faig conya! A la merda els "triunfitos" i collonades similars.

Anònim ha dit...

Pobrets segur que el Ramonet i la Betlem no arriban a final de mes sense la part del botí de la colla sgae.
Jo prefereixo ser un pirata que no un lladre com ells.

Somiatrufes ha dit...

Albert: A mi em fa certa gràcia l'ús reiteratiu de la paraula "pirata" o "delicte", quan en la majoria dels casos el que fa la gent no està ni prohibit ni penat jurídicament. Ells, però, fan editorials orgullosos de la lluita que bla bla bla. Segons m'han dit certes fonts, els autors i artistes no coneguts són els més maltractats per part de la mateixa sgae.

Fujur ha dit...

Sigues bon nano... perquè no ajudar als escriptors amb les seves obres??? ja es porten massa els intermediadors!!

;-)

Fujur ha dit...

per cert.... ets noi de dexiar pocs comentarios eps! jejeje ;-)

Mr Towers ha dit...

S'trufes criminal! assassi! feixista! pedòfil!

Així cridant i calumniant s'escriu la història...

Gran analogia lo del pet, BTW.

i per despedir:

RAMONTÇÍ FILL DE PUTA

Somiatrufes ha dit...

Bentrobat Fujur: És que sóc dolent per naturalesa... :D No, en sírio, crec que el millor seria pagar directament als creadors, sense sangoneres pel mig. Com fer-ho? No ho tinc gaire clar (tot i que Internet és una pista collonuda), però tampoc ha de caure tota la culpa damunt d'un simple 'escoltador' musical.
I sí, reconec que últimament interactuo poc... esclau de la realitat no-cibernètica que sóc... Però que consti que et vigilo i llegeixo... ;)

Admirat Mr Towers: Gràcies pels adjectius dedicats, aplicats en aquest context són floretes perfumades! Ah, i veig que també t'agrada la subtilesa; tot i que en dir "RamonTÇÍ" li dones un aire trobadoresc que no es mereixeria :DD
BTW, el programa "Retrovisors" és una delícia, quin estilàs xaval... Se't segueix amb ganes.