M'estic plantejant seriosament deixar de fumar... pel carrer. Ara que en molts llocs no pots fer-ho, t'adones que la vida és molt bonica i contaminar-te els pulmons tot passejant per carrers relativament tranquils els dies que fa sol és meravellós. Si, a més, has decidit fer un tomb després de dinar i et ve de gust un cigarret –després de fer un cafè, naturalment– i et trobes caminant amb el tebi solet d'hivern a la cara, llavors pots arribar a l'orgasme. T'imagines conillets saltironant per les llambordes, cotxes aturant-se davant el pas de vianants, pintades a les parets proclamant l'amor universal. I consti que parlo de tabac, no de porros. Mentre et vénen calfreds de la digestió del dinar, fas una calada, somrius, el sol continua allà dalt i aquí a baix la gent del carrer et mira i també somriu. I és aleshores quan et planteges deixar de fumar pel carrer.
–Ei, perdona, em dónes un cigarro, sisplau?
–Eeeh, sí, té.
–Gràcies, col·lega.
I continues caminant pel carrer, amb el sol a la cara, fins que al cap de tres minuts et ve un altre senyor:
–Tens foc?
–Sí.
–I un piti? Em dónes un piti, col·lega?
I comences a pensar que si algú t'estigués observant et diria que ets imbècil. Per això decideixes que a partir d'ara et negaràs a donar més cigarrets, o bé llençaràs el que t'estàs fumant abans no en quedi només la burilla, o bé intentaràs fer cara de no tenir paquet (de tabac). I fas les tres coses. Però...
–Escolta, no tindries per casualitat un cigarro?
–No, no en tinc.
–Però si t'he vist fumant, col·lega, va...
–Eren imaginacions teves.
–Vale, vale, perdona, eh?...
–No passa res... [vacil·lo] Va, té, te'n dono un, però no li diguis a ningú!
–Merci, tio!
No només fa un sol agradable, no només et sents feliç de ser capaç de gaudir intensament d'aquests mini plaers en aquest món del Senyor, sinó que a més fas col·legues a tort i a dret, sense proposar-t'ho. Tot és molt bonic i et sents feliç que la gent anònima vingui a tu com si fossis el flautista d'Hamelin, i et demani un petit bocí d'allò que et fa sentir tan bé...
En fi, la moral és que fumar pel carrer és com menjar donettes, et surten col·legues pertot arreu; i que no es pot ser tan imbècil, home.
boomp3.com
Per cert, en aquest bloc podeu fumar.
–Ei, perdona, em dónes un cigarro, sisplau?
–Eeeh, sí, té.
–Gràcies, col·lega.
I continues caminant pel carrer, amb el sol a la cara, fins que al cap de tres minuts et ve un altre senyor:
–Tens foc?
–Sí.
–I un piti? Em dónes un piti, col·lega?
I comences a pensar que si algú t'estigués observant et diria que ets imbècil. Per això decideixes que a partir d'ara et negaràs a donar més cigarrets, o bé llençaràs el que t'estàs fumant abans no en quedi només la burilla, o bé intentaràs fer cara de no tenir paquet (de tabac). I fas les tres coses. Però...
–Escolta, no tindries per casualitat un cigarro?
–No, no en tinc.
–Però si t'he vist fumant, col·lega, va...
–Eren imaginacions teves.
–Vale, vale, perdona, eh?...
–No passa res... [vacil·lo] Va, té, te'n dono un, però no li diguis a ningú!
–Merci, tio!
No només fa un sol agradable, no només et sents feliç de ser capaç de gaudir intensament d'aquests mini plaers en aquest món del Senyor, sinó que a més fas col·legues a tort i a dret, sense proposar-t'ho. Tot és molt bonic i et sents feliç que la gent anònima vingui a tu com si fossis el flautista d'Hamelin, i et demani un petit bocí d'allò que et fa sentir tan bé...
En fi, la moral és que fumar pel carrer és com menjar donettes, et surten col·legues pertot arreu; i que no es pot ser tan imbècil, home.
boomp3.com
Per cert, en aquest bloc podeu fumar.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_sFNgX3jimj4d7i8CK0yQLnADs5GaUFjkfG1w1q2q9_N8zQbBrVOOG8-4euu_pBJRfb3PWgfq-u6S4ALBVbt4FaiqaNcS8qyZtsgCjXPf0=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
