28 de nov. 2007

Mementazo

Vet aquí que En Yeral, amo i senyor de S’ha acabat el bròquil!, proposa allò que a la blogosfera en diuen un meme. Concretament el passa a en Xexu que el declina, l’Anna Tarambana que jo no coneixia i un servidor que agraeix la deferència. Aquest va dels consells blogosfèrics que un hom pot oferir, cosa que no em veig capaç de fer. La meva idea a l’hora d’elaborar un bloc no respon a gaire res. Aquest meu web de pa sucat amb oli arrenca aquest estiu en un moment de debilitat, un dia que meditava amb tota la desídia del món sobre el desconegut món blocaire. Navegant per la xarxa m’hi vaig submergir i després de descobrir autèntiques perles em vaig decidir a fer-ne un que, com a mínim, em divertís de tant en tant. Per mi és com llançar al mar missatges dins d'una ampolla, i que algú pot llegir. De tota manera, la proposta memera del senyor bròquils m'ha fet reflexionar una mica.

Com que jo poques coses puc recomanar, se m’ha acudit fer una mini-cerca (parcial, curta, atzarosa; no m’he mirat els 106 milions de blocs del planeta) dels consells que es donen a l'hora de fer un bloc i n’he fet un refregit agrupant els que es repeteixen més i els que jo trobo més encertats –i que no m’aplico, tot sigui dit–. M’he pres aquesta llicència i no n’he escrit 3 sinó 10, apa.

L’univers de l’enquesta ha estat el meu entorn més immediat (és a dir, els blocaires que m’han visitat i han fet un meme d’aquest tipus) i la primera pàgina de Google amb la cerca "meme" i "consells". [Entre claudàtors anoto de qui provenen els consells.] Respon a un gran rigor, certament... Heu-la ací:

1. Gaudeix fent el bloc i agrada’t. [Anna Tarambana, Un cel vermell, QMenta]

2. Sigues autèntic i posa-hi sentiment, ni que sigui inventat. Si ho aconsegueixes, obvia el dubte de revelar o no la teva identitat real. [Anna Tarambana: «Un bloc és com una vida en format html», diu]

3. Per tant, escriu només quan et vingui de gust i si no tens res a dir, no ho diguis. [Les cabòries d’en Montilla, S'ha acabat el bròquil]

4. Amb tot, hauries de ser el més constant i periòdic possible. [Camil Ros, QMenta]

5. Quan t’hi posis, intenta ser una mica original i aportar quelcom nou. Va, no et limitis a fer copy-paste. [S'ha acabat el bròquil, Tens un racó dalt del món, Buscant a Wally]

6. Tingues una temàtica i un estil propis [Tens un racó dalt del món, Un cel vermell], però intenta fer un bloc interactiu i plural sense monotemes obsessius. [Camil Ros]

7. Fes-lo atractiu per la vista, amb un bon disseny, sense paràgrafs-totxo i amb el text justificat i revisat ortogràficament, sisplau. Sigues concret i directe i no et facis el críptic. Si l’entrada és llarga, posa-hi elements visuals per no cansar el lector. [Tens un racó dalt del món, El diari de l’Eva, Aniol, Un cel vermell]

8. Col·labora i genera moviment. És a dir, respon els visitants que et comenten, visita els seus blocs i comenta els posts que t’agradin. [El diari de l'Eva, Les cabòries d’en Montilla, Buscant a Wally, QMenta, Aniol]. Fes ús dels fils RSS, dels trackbacks, dels retrolinks, dels pingbacks i del que faci falta [Aniol]. De tota manera, no et capfiquis amb el nombre de visites ja que és més important la qualitat que la quantitat. [Les cabòries d’en Montilla]

9. Si voltes per la blogosfera, aprèn dels que tenen més “mili”. [Camil Ros]

10. I si ofereixes informació, comprova que les fonts siguin correctes. [Buscant a Wally]

Propina innecessària: Exorcitza les teves cabòries a la xarxa amb una banda sonora personal. Sigues sincer i musical. A vegades la música pot acabar de fer entendre el que no pots explicar amb lletres i bits. [Somiatrufes]

boomp3.com


Bé: ara toca passar el meme, no? Els nominats podrien ser Red Pèrill, Modgi i Dos poals. Però no cal que el feu, eh? Així mateix, animo a qualsevol que llegeixi aquest post a fer-lo si li passa per la barretina.

Per anar acabant, aquí he trobat els 8 consells blogosfèrics que es repeteixen al món virtual anglès. Els anglosaxons s’ho han muntat bé: es limiten a passar-se aquest llistat i posen asteriscs als consells amb què estan d’acord. I santes pasqües. No sé si corre cap iniciativa semblant per la catosfera. Pel que fa al món hispànic, remeto aquí.

Per últim –ara sí–, no puc deixar d'enllaçar el gran Ararat i el seu enyorat Envaint Polònia (dic enyorat perquè fa setmanes que no actualitza i sospito que hagi migrat). Us deixo amb els seus Consells per al blogaire amb pretensions literàries, tota una lliçó per als blocaires amb vel·leïtats de Nobel.

14 de nov. 2007

A Voice So Pure...


Aquest senyor de la foto és en Paul Robeson (1898-1976), un personatge extraordinari i polifacètic que els Manic Street Preachers van intentar acostar al gran públic el 2001 amb la cançó Let Robeson Sing. Val la pena acostar-s'hi. Talent, somnis i voluntat de ferro, sí senyor!


Where are you now?
Broken up or still around?
The CIA says you're a guilty man
Will we see the likes of you again?

Can anyone make a difference anymore?
Can anyone write a protest song?
Pinky lefty revolutionary
Burnt at the stake for

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

Went to Cuba to meet Castro
Never got past sleepy Moscow
A giant man with a heavenly voice
MK Ultra turned you paranoid

No passport 'til 1958
McCarthy poisoned through with hate
Liberty lost still buried today
Beneath the lie of the USA

"Say what you want"
"Say what you want"

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

"Now let the Freedom Train come zooming down the track
Gleaming in the sunlight for white and black
Not stopping at no stations marked colored nor white
Just stopping in the fields in the broad daylight

Stopping in the country in the wide open air
Where there never was a Jim Crow sign nowhere
And no lilly-white committees, politicians of note
Nor poll tax layer through which colored can't vote

And there won't be no kinda color lines
The Freedom Train will be yours
And mine"

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found


boomp3.com

11 de nov. 2007

Ambició?

En una taula rectangular d’un restaurant on ressonen els crits, cinc comensals repartits davant per davant en dos i tres. De tots cinc, n’hi ha dos que tallen el bacallà i en seure han quedat separats d’un del grup que de moment no talla ni pinta res. Però és calculador, d’ètica distreta i d’ambició arrauxada. No dubta, doncs, a canviar de seient i la taula dels cinc comensals queda invertida i disposada en tres i dos. El calculador ha aconseguit seure al costat dels que tallen i pinten gràcies al seu moviment estratègic que, potser, li servirà per continuar demostrant les poques diferències entre un home i un llimac, però també la voluntat de ferro de qui apunta alt en aquesta vida.

Per postres hem menjat trufes i he rigut per dins amb tota la cautela de què he estat capaç. Mai se sap qui pot acabar sent important.

Bé, són només curioses (tristes?) realitats a l’hora de sopar.

boomp3.com

2 de nov. 2007

I ja la mort

I ja la mort no tindrà cap domini.
Els homes morts i nus es confondran
amb els del vent i el de la Lluna vella;
quan nets siguin llurs cossos i s’hagin esvaït,
tindran estrelles vora el peu i el colze;
encara que enfollissin tindran seny,
sortiran de bell nou si dins la mar s’enfonsen;
si els amants es perdessin, no ha de perdre’s l’amor,
i ja la mort no tindrà cap domini.

I ja la mort no tindrà cap domini.
Sota les giragonses de la mar,
els qui jeuen de temps, no moriran torçant-se;
cargolats en un poltre, quan els tendons cedeixen,
a una roda lligats, no es trencaran;
la fe, en llurs mans, pel mig serà rompuda
i dins d’ells sentiran els mals de l’unicorni;
esberlats els extrems, no cruixiran mai més;
i ja la mort no tindrà cap domini.

I ja la mort no tindrà cap domini.
El crit de les gavines ja mai no sentiran,
ni es trencaran onades, amb brogit, a les costes;
on va brotar una flor, cap flor ja no podrà
alçar mai més el cap quan bat la pluja;
malgrat que estiguin folls i siguin morts com claus,
donaran cops les testes d’aquella gent entre les margarides;
i al sol s’esberlaran fins que s’enfonsi el sol
i ja la mort no tindrà cap domini.


(De Poemes de Dylan Thomas, 1974, traducció de Marià Manent.)


Trobo bonica l’adaptació de Sopa de Cabra de la versió que Marià Manent havia fet del poema de Dylan Thomas. Hores bruixes és un bon tema, amb una lletra, és clar, on no falten llunes, sols i estrelles, però que aquesta vegada hi tenen un sentit i tot. Això sí, quan més escolto la versió de Roger Mas, més la prefereixo a l’original.


boomp3.com