Pura sang

[Post críptic i emprenyador de probable explicació freudiana.]

És extraordinària la velocitat amb la qual passa el temps. Diria que la rapidesa del pas del temps és inversament proporcional al desig de lentitud que tinguis. I això és un puteig, és clar. No cal dir que és una sensació incòmode, com tenir una espasa enorme damunt del cap, atenta i observadora, que a la que et despistis i no t’afanyis prou et pot partir el crani.

En fi. He estat un temps lluny de la música. No gaire, però suficient per adonar-me’n.

A part, també he estat dient les coses pel seu nom, o almenys pel nom que jo crec que tenen les coses. Cada dia s’aprenen coses noves, o se’n confirmen de velles, com ara el fet que la sinceritat i la bona fe no són ben rebudes al nostre planeta.

Si a un cargol li dius que va més lent que una tortuga en principi estàs dient una veritat com un temple, però això no vol dir que la tortuga sigui ràpida, sinó que el cargol amb el qual parles és lent de collons. Però un cargol és un cargol i qui fa el que pot no està obligat a més. Per tant, el cargol és lent i no li podem retreure que no vagi fletxat pertot arreu. La cosa canvia si la que va lenta és, per exemple, una llebre. Si la llebre va més lenta que una tortuga és que té un problema, i si tu confies en la llebre perquè vagi més ràpida que la tortuga i la primera et falla, llavors el problema el tens tu i la culpa és seva. Si la llebre et diu que no és culpa seva sinó teva per no preveure la rapidesa de la tortuga llavors és quan pots agafar la llebre per les orelles i dir-li les coses pel seu nom. Com ara, que és una llebre amb una cara més dura que el ciment. Si la tortuga mentrestant s’està rient de tot plegat i es congratula de la seva rapidesa, llavors també li pots dir certes coses pel seu nom. Com ara, que és una tortuga imbècil si es pensa que pot córrer més que una llebre, perquè és la llebre qui ha passat de córrer com se li demana i ha permès que la contrincant pogués guanyar contra tot pronòstic. Si la tortuga, amb tot, et remet als contes i a les faules per demostrar-te que tot és possible, llavors pots intentar fer-li una puntada de peu. Si ho intentes i veus que la tortuga se t’ha escapat amb un parell de passes, llavors has d’aturar-te i pensar. Has d’agafar un mirall i mirar-te. I llavors t’adones que la llebre t’ha fet creure que et volia ajudar; que la tortuga és molt més lenta que la llebre però molt més ràpida que tu, i que tu ets més lent que una llebre i una tortuga, perquè ets un cargolet treu banya.

Després d’aquesta enorme estupidesa, us deixo un joc prou divertit i un capítol de Family Guy, per començar a passar aquest inici d'estiu.

Aquest estiu no serà gaire musical, i això provoca certes coses. Per exemple, que desatengui més del que és normal aquest bloc de pa sucat amb oli. Això sí, penso espiar amb nocturnitat les coses estivals dels blocaires que tinc a la columna del costat, i algun més, és clar. I de tant en tant penso vertir toxines cibernètiques mentre m’escapo de les meves feines estivals. Res de l’altre món. En el fons, malgrat somiar trufes, sóc d’hàbits força terrenals.

boomp3.com