I va arribar el primer dia de l'any, que vam rebre amb raïm, petons i rialles. Més tard, ho amaniríem amb alcohol. El 2008 començava d'una manera que es podria considerar vulgar, com cada any. Poques novetats durant la nit. El matí de l'endemà, però encara dins el primer dia de l'any, va passar de puntetes per no despertar-nos i vam dinar a les quatre de la tarda. Ens vam acabar de menjar tres bombons i un parell de talls de torró, i vam fer la migdiada a dos quarts de sis. Tornava a ser fosc i teníem el sofà cosit a la pell; els ulls, encastats a les repeticions dels programes especials i festius del televisor; el cap, fet una coca a causa de la ressaca, la mandra i l'avorriment. Tot transcorria com un vals. Fins ben entrada la nit el mòbil va continuar rebent missatges del tipus Feliç any nou!, i fins el dia de Reis la gent del carrer se saludava desitjant-se un bon any nou.
2008: un parell d'anyets més i passarem a la segona dècada del segle XXI. Aquesta és la primera setmana laboral per a la majoria de gent i, per gran part de la societat, ahir va ser el primer dia de l'any. Molts éssers humans acostumen a fer-se promeses quan comença un any nou, promeses que van del típic «Després de Reis deixo de fumar...» a les més grandiloqüents com ara «Amb el nou any vull començar una nova vida!». Aquesta vegada a mi m'ha donat pel segon tipus de propòsits –els més ingenus i grandiloqüents–, però amb una petita diferència: tant me fot quin nou cicle m'espera; només sé que vull canviar el rol –l'actitud?– que he seguit fins ara, tancar-lo al més aviat possible i obrir capítol nou –cosa que és tot un misteri. Aquestes festes espero que hagin estat com una coda, com un fragment musical que clou un vals ja superat, com un afegit que prepara tonalment l'entrada al següent moviment.
A veure si el propòsit es materialitza i enllestim la coda amb dignitat. Aconseguir-ho, com deixar de fumar, és qüestió de voluntat; però això és un altre tema.
2008: un parell d'anyets més i passarem a la segona dècada del segle XXI. Aquesta és la primera setmana laboral per a la majoria de gent i, per gran part de la societat, ahir va ser el primer dia de l'any. Molts éssers humans acostumen a fer-se promeses quan comença un any nou, promeses que van del típic «Després de Reis deixo de fumar...» a les més grandiloqüents com ara «Amb el nou any vull començar una nova vida!». Aquesta vegada a mi m'ha donat pel segon tipus de propòsits –els més ingenus i grandiloqüents–, però amb una petita diferència: tant me fot quin nou cicle m'espera; només sé que vull canviar el rol –l'actitud?– que he seguit fins ara, tancar-lo al més aviat possible i obrir capítol nou –cosa que és tot un misteri. Aquestes festes espero que hagin estat com una coda, com un fragment musical que clou un vals ja superat, com un afegit que prepara tonalment l'entrada al següent moviment.
A veure si el propòsit es materialitza i enllestim la coda amb dignitat. Aconseguir-ho, com deixar de fumar, és qüestió de voluntat; però això és un altre tema.
boomp3.com
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_sFNgX3jimj4d7i8CK0yQLnADs5GaUFjkfG1w1q2q9_N8zQbBrVOOG8-4euu_pBJRfb3PWgfq-u6S4ALBVbt4FaiqaNcS8qyZtsgCjXPf0=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
