8 de gen. 2008

Coda

I va arribar el primer dia de l'any, que vam rebre amb raïm, petons i rialles. Més tard, ho amaniríem amb alcohol. El 2008 començava d'una manera que es podria considerar vulgar, com cada any. Poques novetats durant la nit. El matí de l'endemà, però encara dins el primer dia de l'any, va passar de puntetes per no despertar-nos i vam dinar a les quatre de la tarda. Ens vam acabar de menjar tres bombons i un parell de talls de torró, i vam fer la migdiada a dos quarts de sis. Tornava a ser fosc i teníem el sofà cosit a la pell; els ulls, encastats a les repeticions dels programes especials i festius del televisor; el cap, fet una coca a causa de la ressaca, la mandra i l'avorriment. Tot transcorria com un vals. Fins ben entrada la nit el mòbil va continuar rebent missatges del tipus Feliç any nou!, i fins el dia de Reis la gent del carrer se saludava desitjant-se un bon any nou.

2008: un parell d'anyets més i passarem a la segona dècada del segle XXI. Aquesta és la primera setmana laboral per a la majoria de gent i, per gran part de la societat, ahir va ser el primer dia de l'any. Molts éssers humans acostumen a fer-se promeses quan comença un any nou, promeses que van del típic «Després de Reis deixo de fumar...» a les més grandiloqüents com ara «Amb el nou any vull començar una nova vida!». Aquesta vegada a mi m'ha donat pel segon tipus de propòsits els més ingenus i grandiloqüents, però amb una petita diferència: tant me fot quin nou cicle m'espera; només sé que vull canviar el rol –l'actitud?que he seguit fins ara, tancar-lo al més aviat possible i obrir capítol nou cosa que és tot un misteri. Aquestes festes espero que hagin estat com una coda, com un fragment musical que clou un vals ja superat, com un afegit que prepara tonalment l'entrada al següent moviment.

A veure si el propòsit es materialitza i enllestim la coda amb dignitat. Aconseguir-ho, com deixar de fumar, és qüestió de voluntat; però això és un altre tema.

boomp3.com

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Esperem que te'n surtis, doncs. De moment l'any t'ha començat tan gos com el de tots, però com dius, amb voluntat es poden assolir els objectius. Ens explicaràs de que van aquests canvis que t'has proposat?

Red Pèrill ha dit...

Estic amb tu, amic Somia Svav'r's, aquest és un any de canvi, d'evolució... ara, deixar de fumar, jo de moment ho vec xungo, en tot cas intentaré reduïr-ho, que a vegades és més difícil i tot...

Striper ha dit...

Jo de proposits no em penso fer cap, que despres pasa lo que pasa, aixo si millorar sempre.

Mr Towers ha dit...

hehe ¿la intensitat de la ressaca de cap d'any com auguri del que ens portarà l'any?

Totalment escèptic sobre els proposits d'any nou. Aquí van un parell de reflexions de just fa un any :

"Soc enormement escèptic sobre els propòsits d’any nou. No li tinc cap afició i per tant no puc recordar ni un sol bon propòsit meu. I cas que mai n’hagués fet cap, donada la meva proverbial fermesa de caràcter, dec tenir pendents tots els bons propòsits des de mitjans dels vuitanta. Crec que la meva vida es raonablement similar any a any, i això em porta a sospitar (o com a mínim a malpensar) sobre el verdader origen del concepte “bons desitjos d’any nou”. Més aviat se m’apareixen com enormes pastanàgues penjades de pals a modo de perpètua i inalcançable esperança que la tradició, la costum i per tant l’ordre establert dipositen amb regular precisió davant els nostres ulls perquè no perdem la esperança en els reformismes, (ja se sap, i els paletes ho tenen molt clar, que una petita reforma a temps evita un gran revolució, un gran dispèndi), pastanagues d’any nou perquè no perdem la fe que els petits canvis personals tenen alguna possibilitat de canviar les nostres vides i a traves d’elles canviar el mon. No. Collonades. No tingeu cap dubte, cap ni un. Ni un de sol, que tota la indústria de fascícles, al gener i al setembre, treu profit de les nostes debilitats, treu profit de la consciència de les nostres debilitats, i treu profit dels nostres propòsits d’esmena de la consciència de les nostres debilitats, febleses i punts dèbils. No tingueu ni un dubte que les nostres debilitats alimenten la màquina de la pastanaga. Que al cap del carrer, o més bén dit, que al cap de l’any no som més que les pastanagues amb què s’alimenta la màquina de penjar-nos pastanagues davant els ulls cada cap d’any.

Gravitate to me – The The

Una altre possible explicació del tremendo auge del concepte “propòsits d’any nou” podria venir de tot aquest plegat de gent tremendament inconformistes amb l’status quo, aquells que son els mes suceptibles de seguir una revolució, qualsevol revolució que sigui, la que estigui més rabiosament de moda en aquell moment: la marxista, la tecnològica, la liberal, la Barcelonista, el que sigui contal canviar el mon per a millor i fer-ho ja...en fi doncs, potser d’aquest tipus de gent susceptibles d’apuntar-se al primer bombardeig que s’organitzi per salvar el mon, (és a dir perquè ens salvin de nosaltres mateixos), la meva hipòtesi és que quan la primera onada d’entussiasme s’esvaeix, quan els adoquins i les pancartes comencen a pesar i els ciutadans revolucionaris comencen a tenir gana, i sobtadament comencen a apareixer compromisos ineludible que atendre, com anar a passejar el gos, o anar a portar el nen a la guarderia, aleshores la mala consciència pel mon deixat de salvar, els escrupols per les desgràcies que passaran sense que ells facin res per evitar-ho, comencen a pesar. I és aleshores quan necessiten mètodes d’expiació ràpids i eficaços a curt plaç. I patam! Aquí tenim el cap d’any amb els seus bon proposits. Potser no salvarem totes les balenes del planeta, però mira xec, que vols que et digui, jo almenys m’he ordenat la taula del despatx, o m’he apuntat al gimans, o porto tres setmanes seguides complint caballerosament com un mascla amb la delecta esposa. “Si no pots canviar el mon, canvia d’opinió” diu Matt Johnson, dels The the. Potser els tiros podrien venir per aquesta banda, apunto...

Lonely Planet – The The"

disculpes pel toxo.

dospoals ha dit...

Aquest és el meu propòsit, pensat des de fa mig any:

http://versostriats.blogspot.com/

Somiatrufes ha dit...

Xexu: Gràcies, de fet es tracta d'una qüestió d'actitud; és allò de la voluntat i sobretot, em penso, de no trair-se a un mateix, no? Només espero que d'aquí a un mes encara hi pensi, en fi.

Red Pèrill: Somia-Svav'r's? Svav'r's? On son els "Somia-estrofes" i els "Somia-trumfos"? Estàs fet un poeta!, realment creatiu. (btw, de moment tinc el mateix paquet de tabac a l'abric des de fa dues setmanes, hehe).

Striper: És que fer-se grans propòsits sense passar pels petits deu ser una collonada. De mica en mica s'omple la pica!

Mr Towers: Visca, visca, visca els posts-totxo!!! Encara he d'escoltar el "Christmas Race: La recta final, hivern 2008, 4 de gener", i és que la ressaca és gran, i llarga, i ha tingut efectes secundaris inesperats. La teva primera reflexió és més dura que la segona, trobo, i ho dic perquè "canviar el món" ja és en si una pastanaga (una acció innòcua); jo prefereixo pensar en mi i prou, per almenys no ser una nosa per la resta.

Dospoals: Quina il·lusió m'ha fet sentir Son Goku codificat espiritualment en català! Felicitats pel nou bloc poètic.

Yeral ha dit...

L'actitud ja la téns... Les ganes i són, no? Doncs endavant, fes el gir que hagis de fer i fes-lo ben fet, amb criteri, a consciència, amb un parell de collons. I res de "mitjes tintes". Si t'ho has proposat perquè no fer-ho. Ja no perquè sigui un any nou sinó perquè et ve de gust fer-ho, no? Jo espero que ho aconsegueixis. Sé que ho podràs fer.
Saps que m'ha vingut de gust ara? Conèixe'ns. Sí, m'ha vingut de gust que ens coneguem, que un dia o altre fem una cerveseta o un café plegats. El Perdi ja m'ha emplaçat a la barra de la Nova Jazz Cava durant el Festival de Terrassa... a veure si amb tu, Somiatrufes, fem una proposta similar. I punt. Res més per ara.
Salut i alevosia!

Somiatrufes ha dit...

Agraït pel comment, Yeral. Potser un dia d'aquests fem una trobada amb birres i/o cafès; de moment sóc només un paio darrere una cortina d'htmles (seria com el començament de Matrix, que traspassa les files verdes de codis binaris). DANKE! Salut i nocturnitat!