28 d’ag. 2007

Domesticitat

Després d’una conversa que hagués pogut ser molt acalorada (però que no ho va ser), em vaig acomiadar a la manera habitual (a saber, amb un gest educat d’autòmat que algun dia hauria de revisar). Un cop davant l’ordinador, pensava en totes les seves veritats, categòriques, i les anava contrastant amb les meves, categòriques també. Es tracta d’un conegut de carrer, un d’aquells amb qui comparteixes simpatia i respecte però ni un sol punt en comú. Si ell naps, jo cols; si jo peres, ell pomes; si tots dos carn i no peix, un no suporta el xai i l’altre exceptua el pollastre.

El problema és que ni un ni l’altre té prou forces per defensar els seus arguments i intentar convèncer el contraopinant. I dic problema perquè les nostres converses acaben per no tenir ni suc ni bruc, de manera que quan tots dos hem exposat els nostres punts de vista el diàleg mor i es fa el buit. Quina llàstima! Tant que m’agradaria discutir-m’hi, submergir-me en el món de les dades i l’erudició i trencar aquesta perversa harmonia, dir-li que jo cols, que jo moltes peres, què caram, que jo xai a tope!, i que és una gran equivocació creure en naps, pomes i pollastres! Què no mesura la raó sinó els arguments? En fi...


4 comentaris:

Anònim ha dit...

The logical song. Una putada de cançó perquè només la valores quan et passa el que diu la lletra.

Hi ha debats que acaben en empat. En aquests casos és millor demanar una altra cervesa i acabar fent tombs pels carrers contents d'haver trobat algú que -a la fi-dóna la talla ;)

El del Cafè.

Yeral ha dit...

Jo dic "cols". I si t'agrada Supertramp, jo diré que no m'agraden (de fet, ben poc que els he escoltat...).

Anònim ha dit...

Les habilitats argumentatives guarda-te-les per aquella gent que esta disposada a rectificar la seva opinió si els arguments en contra són coherents.

Compte! n'hi ha molt pocs d'aquests!

Aquest nano senzillament li deu molar fer de la seva paraula llei i compartir-ho amb els altres.

Espero no haver ferit cap sensibilitat.

Que vagi bé!

Somiatrufes ha dit...

El del Cafè, ni més ni menys. N'has trobat algun, d'aquests? :P

Yeral, que n'és de bonic somiar en trufes i cols! (i en xais!)

Ararat, ni que ho diguis. De totes maneres, em sembla que el problema és meu per no tenir esma de discutir-m'hi...