16 d’oct. 2007

Der träumt Trüffeln in Frankfurt


Milers de llengües i una que treu el caparró entre les poques desenes que s’han erigit amb el dret exclusiu d’existir en nom d’un rotring negre, molt negre, resseguit damunt d’un mapa del món pintat de colors. Fixa’t bé, diuen, no veus que el meu rotring arriba fins aquí?, doncs tu ets meu i ets part de mi i a la que et tornis a presentar singular i universal et trenco les cames. No patiu, contesten els ambsense rotring particular, a favor vostre tenim l’endogàmia tradicional, el cofoisme tradicional i la imbecil·litat tradicional que tant potenciem des de les nostres capelletes tradicionals. Si no fos perquè la missió és mantenir certs habitants del primer món en pàries culturals, qui sap si ens importaria entrar a l’ONU, ser de la FIRS, guanyar el Nobel o anar a la Biennale.

Maleïts rotrings!


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Un bon post, m' agrada molt.

Somiatrufes ha dit...

Gràcies Catalonia Spain.

Segons sembla el món només et respecta si a l'atlas veuen que disposes d'un rotring ben marcat. És trist però només així alguns deixarien d'alarmar-se per la nostra mania de voler seguir existint. No trobes?

Una altra cosa és si tenim prou capacitat per sortir-nos-en.

Carme Rosanas ha dit...

Potser ens fa falta algú que es decideixi a fer servir el Rotring i sigui capaç de convèncer la gent... però no em sembla veure ningú capaç d e fer-ho. Llàstima. Avui un senyor gran em deia "Necessitaríem un Macià" i nosaltres com sempre "tants caps tants barrets" i sense Rotring.

Carme Rosanas

Yeral ha dit...

No he entès massa res però m'ha semblat molt orginial. Sehr gut, Träumttrufelender!! (m'ho he inventat, sí). Què bonic és l'amor, quan arriba! O no. No sé. És un cristu, tot plegat.

Somiatrufes ha dit...

Carme, sense rotring i, pel que sembla a vegades, sense gaire voluntat de tenir-ne...

Per cert, no puc entrar al teu bloc, només al "perfil".

Somiatrufes ha dit...

Yeral, estàs enamorat? Enhorabona! Der Brokkoli ist geendet! (inventat total, també) :P

Oh, no cal entendre gaire res, però ara que ho dius potser en les meves paranoies escrites hauria de començar a posar notes a peu de pàgina :D

dospoals ha dit...

Jo he estat a Frankfurt. He volgut comprovar per mi mateix que collons seria això: si pagaria la pena, si ens salvaria d'alguna cosa, si podria menjar-me un tros d'aquest pastís. La impressió final que n'he tret és que Frankfurt no era tant com per a moure tanta caguera política, social ni literària. No he pogut fer sentir la meua veu i simplement he vist els actes oficials com un bon exercici burgés.

He gaudit d'uns quants dies per terres alemanyes, m'he torbat un parell de poetesses valencianes que em feia il·lusió trobar-me allí i m'he posat a prova amollant-me a la burrera de no dominar gaire l'alemany i voler fer-m'hi entendre.

Al remat, encara hi ha molt per a fer per no haver de demanar permís, ni perdó per a fer segons quines coses nacionals

Somiatrufes ha dit...

Dos poals: Ja tens raó, ja. L'anècdota de la Fira, més enllà del precedent històric que pugui suposar algun dia, ve a ser la nostra ració de placebo anual. Èxit absolut on tot el món s'ha adonat del nostre dret d'existir? Sí, sí... No crec que a partir d'ara ens donin el Nobel de Literatura. D'altra banda, n'estic una mica fins als ous d'estar sempre pendents del que diran.

Per cert, quina sort que tens de parlar un xic l'alemany! Jo a Frankfurt només hi vaig saber demanar el cafè, i amb prou feines.

dospoals ha dit...

Quina llàstima no haver-nos trobat. Jo em vaig allotjar a l'alberg.

Somiatrufes ha dit...

Doncs jo en una mena d'alberg al nord de la ciutat, a poques parades de Messe. Un altre dia serà, potser a Estocolm davant del Rei de Suècia.