Intravenous Agnostic

nadal

1 m. [RE] [LC] Festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist. Hem passat molts nadals junts.
2 [LC] per Nadal cada ovella a son corral Expressió per a indicar que el Nadal s’ha de passar en família.

caritat

1 f. [LC] [RE] Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l’amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat.
2 1 f. [LC] [RE] [FS] Amor compassiu al proïsme.
2 2 f. [LC] [RE] [FS] Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res: és un home sense caritat.
2 3 f. [LC] Beneficència envers els pobres. Fer caritat. Junta de caritat.
2 4 f. [LC] Almoina. Demanar caritat. Viure de caritats.

humanisme

1 1 m. [HIH] [FLL] Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s’imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement.
1 2 m. [FS] Conjunt de doctrines i actituds pròpies dels humanistes del Renaixement.
2 m. [FS] Tendència a considerar l’ésser humà com el valor suprem.

agnosticisme

1 m. [FS] [LC] [RE] Doctrina que declara incognoscible tot allò que depassa l’àmbit de l’experiència científica.
2 m. [FS] [RE] Doctrina que declara impossible de conèixer la natura i l’existència de Déu.

ateisme

m. [LC] [FS] [RE] Negació de l’existència de Déu.

He vist un indigent, vell i brut, assegut al carrer amb la mà estesa. Darrere seu, una gran pantalla de televisió ofereix el videoclip d'una banda de música –cantant guapa amb una gran creu entre els pits, guitarres estètiques, rimes enganxoses–. Davant de tot plegat, un grup de gent mira la pantalla i traspassa la carn de qui podria ser l'home invisible. Entre bolsos, abrics, bambes, sabates i gestos de perdonavides, em trobo envoltat de la resta i mitigo qualsevol remordiment de consciència. La cançó s'acaba i tots continuem a ritme frenètic la compra de regals.

[El paràgraf següent l'escric abans que se'm passi la reflexió moral i torni a brindar en nom de vés a saber què –bé, sí, segurament en nom de la meva salut i dels meus èxits personals:]

Ara que tot serà temps de gresca i xerinola, de família i grans àpats, d'obligat consumisme i de certa hipocresia, de promeses i d'oblits, de collonades i de religió mercant; ara, dic, que serà temps de fabuloses borratxeres en nom del cristianisme universal, em declaro seguidor del Nadal només per qüestions purament humanístiques, pacifistes i, en certa mesura, familiars.

Així, doncs, bon Nadal.

boomp3.com

Into a vein exhibit the derelict

A secular mosaic distracted at birth
A Cubist abstraction let it live forever
Narcissism so lonely so live by the sea

What a mess

Cosmetic - polemic
Distinguished by relics
Destructive aesthetic
Intravenous agnostic

Brutality is needed in capitalist society
Television abandoned my very entity
Nature failed me
But then it made me
We all pray for pluralist babies

Cosmetic - polemic
Distinguished by relics
Destructive aesthetic
Intravenous agnostic

Dismayed - dispossessed
Life becomes Calvinist
So sparkle and believe
Linguistics die easily

Intravenous agnostic

Dones

M'agraden, però en tinc una.

boomp3.com

Vals monocrom, circular i previsible

Maleïts cercles! Maleïda grisor! Cagon les finestres que deixen passar el fred i les cortines transparents, els vidres bruts i les persianes trencades, els balcons plens de testos buits i els pisos encastats enmig d’altres edificis. Putos passadissos estrets i cuines fosques, habitacions petites i somiers atrotinats. La mare que va parir les cadires desllorigades i els celoberts grisos. Maleïts cercles grisos!


Bé: no cal posar el crit al cel. És només una temporada –temporada de bombeta nua, d’escombra embrutidora, de pica pudent–. És només una temporadeta de cercle vulgar, de mantra amb calçador, de camí repetit diàriament: del portal al llit, del llit al vàter sense tapa. No cal ficar el cap dins del vàter sense tapa. A través de la pantalla de l’ordinador, si obres el mozilla, Internet pot ser a vegades una autèntica claveguera; per això hi avoco avui una mica de merda. Ja no ve d’aquí.

boomp3.com

Monocrom, monocrom. Una vida anodina voltada de vides anodines i una banda sonora a vegades emotiva, a vegades estressant –entre Philip Glass, Michael Nyman i Yann Tiersen–. Llàstima de cercle monocrom –d’arpegis previsibles en un vals circular–, on el matís més excitant de la grisor és... el negre?

Palla bíblica

Aquest matí he estat parlant amb un vell conegut, un company d'escola que inesperadament es va fer militant del cristianisme -ok, oficialment tots en som, però no tots en som militants-. Hem anat a fer un cafè amb llet i, davant d'un diari, hem parlat d'això, d'allò i, és clar, dels últims atemptats i de la mani de l'1-D. Les seves consideracions m'han sorprès bastant i encara les estic valorant. Moltes preguntes davant d'un problema que s'ha tornat circular, com un peix que es mossega la cua. Potser, tal com diu el meu company cristià, caldria lligar l'eterna resposta catalana amb la gran ambigüitat de la cita bíblica:

No responguis a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no et tornis com ell, també tu.

Respon a l'insensat segons la seva ximpleria,
perquè no es pensi ser savi.

(V. Segon recull salomònic, Pr. 26)

Quina ha de ser la resposta? Matins punt Sí "La primera" o Matins punt No "La segona"? Quina és la seva ximpleria? I la nostra, fins on pot arribar? Cal fer ús dels mitjans dels qui, sent més ximples que ningú, obtenen més respecte per part de l'insensat?

De moment, tal com he llegit avui a La Vanguardia, el dibuixant Kap reflexiona amargament:

boomp3.com

Mementazo

Vet aquí que En Yeral, amo i senyor de S’ha acabat el bròquil!, proposa allò que a la blogosfera en diuen un meme. Concretament el passa a en Xexu –que el declina–, l’Anna Tarambana –que jo no coneixia– i un servidor –que agraeix la deferència–. Aquest va dels consells blogosfèrics que un hom pot oferir, cosa que no em veig capaç de fer. La meva idea a l’hora d’elaborar un bloc no respon a gaire res. Aquest meu web de pa sucat amb oli arrenca aquest estiu en un moment de debilitat, un dia que meditava amb tota la desídia del món sobre el desconegut món blocaire. Navegant per la xarxa m’hi vaig submergir i després de descobrir autèntiques perles em vaig decidir a fer-ne un que, com a mínim, em divertís de tant en tant. Per mi és com llançar al mar missatges dins d'una ampolla, i que algú pot llegir. De tota manera, la proposta memera del senyor bròquils m'ha fet reflexionar una mica.

Com que jo poques coses puc recomanar, se m’ha acudit fer una mini-cerca (parcial, curta, atzarosa; no m’he mirat els 106 milions de blocs del planeta) dels consells que es donen a l'hora de fer un bloc i n’he fet un refregit agrupant els que es repeteixen més i els que jo trobo més encertats –i que no m’aplico, tot sigui dit–. M’he pres aquesta llicència i no n’he escrit 3 sinó 10, apa.

L’univers de l’enquesta ha estat el meu entorn més immediat (és a dir, els blocaires que m’han visitat i han fet un meme d’aquest tipus) i la primera pàgina de Google amb la cerca "meme" i "consells". [Entre claudàtors anoto de qui provenen els consells.] Respon a un gran rigor, certament... Heu-la ací:

1. Gaudeix fent el bloc i agrada’t. [Anna Tarambana, Un cel vermell, QMenta]

2. Sigues autèntic i posa-hi sentiment, ni que sigui inventat. Si ho aconsegueixes, obvia el dubte de revelar o no la teva identitat real. [Anna Tarambana: «Un bloc és com una vida en format html», diu]

3. Per tant, escriu només quan et vingui de gust i si no tens res a dir, no ho diguis. [Les cabòries d’en Montilla, S'ha acabat el bròquil]

4. Amb tot, hauries de ser el més constant i periòdic possible. [Camil Ros, QMenta]

5. Quan t’hi posis, intenta ser una mica original i aportar quelcom nou. Va, no et limitis a fer copy-paste. [S'ha acabat el bròquil, Tens un racó dalt del món, Buscant a Wally]

6. Tingues una temàtica i un estil propis [Tens un racó dalt del món, Un cel vermell], però intenta fer un bloc interactiu i plural sense monotemes obsessius. [Camil Ros]

7. Fes-lo atractiu per la vista, amb un bon disseny, sense paràgrafs-totxo i amb el text justificat i revisat ortogràficament, sisplau. Sigues concret i directe i no et facis el críptic. Si l’entrada és llarga, posa-hi elements visuals per no cansar el lector. [Tens un racó dalt del món, El diari de l’Eva, Aniol, Un cel vermell]

8. Col·labora i genera moviment. És a dir, respon els visitants que et comenten, visita els seus blocs i comenta els posts que t’agradin. [El diari de l'Eva, Les cabòries d’en Montilla, Buscant a Wally, QMenta, Aniol]. Fes ús dels fils RSS, dels trackbacks, dels retrolinks, dels pingbacks i del que faci falta [Aniol]. De tota manera, no et capfiquis amb el nombre de visites ja que és més important la qualitat que la quantitat. [Les cabòries d’en Montilla]

9. Si voltes per la blogosfera, aprèn dels que tenen més “mili”. [Camil Ros]

10. I si ofereixes informació, comprova que les fonts siguin correctes. [Buscant a Wally]

Propina innecessària: Exorcitza les teves cabòries a la xarxa amb una banda sonora personal. Sigues sincer i musical. A vegades la música pot acabar de fer entendre el que no pots explicar amb lletres i bits. [Somiatrufes]

boomp3.com


Bé: ara toca passar el meme, no? Els nominats podrien ser Red Pèrill, Modgi i Dos poals. Però no cal que el feu, eh? Així mateix, animo a qualsevol que llegeixi aquest post a fer-lo si li passa per la barretina.

Per anar acabant, aquí he trobat els 8 consells blogosfèrics que es repeteixen al món virtual anglès. Els anglosaxons s’ho han muntat bé: es limiten a passar-se aquest llistat i posen asteriscs als consells amb què estan d’acord. I santes pasqües. No sé si corre cap iniciativa semblant per la catosfera. Pel que fa al món hispànic, remeto aquí.

Per últim –ara sí–, no puc deixar d'enllaçar el gran Ararat i el seu enyorat Envaint Polònia (dic enyorat perquè fa setmanes que no actualitza i sospito que hagi migrat). Us deixo amb els seus Consells per al blogaire amb pretensions literàries, tota una lliçó per als blocaires amb vel·leïtats de Nobel.

A Voice So Pure...

Aquest senyor de la foto és en Paul Robeson (1898-1976), un personatge extraordinari i polifacètic que els Manic Street Preachers van intentar acostar al gran públic el 2001 amb la cançó Let Robeson Sing. Val la pena acostar-s'hi. Talent, somnis i voluntat de ferro, sí senyor!

Where are you now?
Broken up or still around?
The CIA says you're a guilty man
Will we see the likes of you again?

Can anyone make a difference anymore?
Can anyone write a protest song?
Pinky lefty revolutionary
Burnt at the stake for

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

Went to Cuba to meet Castro
Never got past sleepy Moscow
A giant man with a heavenly voice
MK Ultra turned you paranoid

No passport 'til 1958
McCarthy poisoned through with hate
Liberty lost still buried today
Beneath the lie of the USA

"Say what you want"
"Say what you want"

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

"Now let the Freedom Train come zooming down the track
Gleaming in the sunlight for white and black
Not stopping at no stations marked colored nor white
Just stopping in the fields in the broad daylight

Stopping in the country in the wide open air
Where there never was a Jim Crow sign nowhere
And no lilly-white committees, politicians of note
Nor poll tax layer through which colored can't vote

And there won't be no kinda color lines
The Freedom Train will be yours
And mine"

A voice so pure - a vision so clear
I've gotta learn to live like you
Learn to sing like you

Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found
Sing it loud, sing it proud
I will be heard, I will be found

boomp3.com

Ambició?

En una taula rectangular d’un restaurant on ressonen els crits, cinc comensals repartits davant per davant en dos i tres. De tots cinc, n’hi ha dos que tallen el bacallà i en seure han quedat separats d’un del grup que de moment no talla ni pinta res. Però és calculador, d’ètica distreta i d’ambició arrauxada. No dubta, doncs, a canviar de seient i la taula dels cinc comensals queda invertida i disposada en tres i dos. El calculador ha aconseguit seure al costat dels que tallen i pinten gràcies al seu moviment estratègic que, potser, li servirà per continuar demostrant les poques diferències entre un home i un llimac, però també la voluntat de ferro de qui apunta alt en aquesta vida.

Per postres hem menjat trufes i he rigut per dins amb tota la cautela de què he estat capaç. Mai se sap qui pot acabar sent important.

Bé, són només curioses (tristes?) realitats a l’hora de sopar.

boomp3.com