30 d’abr. 2008

Mitja horeta

A vegades m’agafo mitja horeta per mirar les musaranyes o tocar-me els ous. I si aconsegueixo dedicar-hi trenta minuts sencers converteixo la mitja hora següent en una hora completa. És positiu divagar una estona, que ningú et molesti, tu amb la teva música, els teus pensaments, les teves musaranyes, els teus ous. És xulo.

Puc arribar a dedicar la mitja horeta en coses rematadament estúpides que ara mateix no cal explicar en detall. Per exemple, la darrera mitja horeta la vaig dedicar al pensament d’una dona que trobo extraordinària. Sí, hi ha una noia que m’agrada molt. I ho dic així, a la brava, perquè és així i perquè no hi ha més cera que la que crema. No tinc gaire clar què deu sentir ella per mi però, sorprenentment, no m’importa gaire. Bé, si he de ser sincer, diria que també li agrado –o almenys això dedueixo dels petons furtius, totalment prohibits, que ens hem regalat en un parell d’ocasions on la conjunció astral ens ho demanava a crits–. Però no és res més que això: una dona que m’agrada però que no té més història que la que ja ha passat. En tot cas, li he dedicat mitja horeta, i m’he muntat unes històries curioses, de pel·lícula absurda de trenta minuts i de novel·la breu agafada pels pèls.

M’agrada però no em llençaré a la piscina. I no és perquè ella tampoc no ho faria, sinó per una sensació curiosa d’amor platònic, totalment estúpid en altres casos però rematadament natural en aquest. Un pensament de mitja hora –posa-li una hora sencera, a tot estirar– et remet sempre a aquesta conclusió. Deixar-ho tot, fer un triple salt mortal sense xarxa, cridar jerónimo mentre engego a fer punyetes les quatre canyes esquerdades que he construït fins ara. No, prefereixo la seguretat de les canyes esquerdades –insegures, d’altra banda– que no una demostració de valentia. Diria que si fes el triple salt mortal em quedaria a gust una estona però després em trobaria cercant altra vegada més canyes escardades. Quin tio més aquiescent i capoll, oi? Bé, potser només és qüestió de valorar les coses uns minuts més.

Mitja horeta. Ahir dedicada a una dona. Avui dedicada al pensament d’ahir. Demà, vés a saber.

boomp3.com

12 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

si en aquest somni hi tens sexe, la mitja hora resulta rodona, com que és un somni y no has de quedar be, tot queda perfecte

salut

Red Pèrill ha dit...

Pffff puto crecle viciós de les canyes esquerdades... putos cercles viciosos de per se... els odio, sempre hi sóc a dins... el Guillamino si que mola eh... jejeje

Sergi ha dit...

Un amor prohibit? Una dona a la que mostrar el teu desig podria fer perdre alguna cosa? Una història molt curiosa, però el post m'ha agradat molt, i això de la mitja horeta és molt interessant. Llàstima que jo si em dedico mitja hora a pensar en les musaranyes, la següent no serà més productiva, serà de continuació de pensar en les musaranyes...

lamitall ha dit...

divagar, perdre el temps, deixar-se anar, sigui mitja horeta, una hora sencera o tota una tarda és xulo, tot un luxe que em permeto sovint.

i tirar-se a la piscina... quina mandra!

(ah, el manu guix deia que amb tres minuts en tenia prou, hehe)

Modgi ha dit...

Comparteixo el teorema de l'ascetisme mitjahorètic. I si has quedat i arribes tard, sempre pots disculpar-te amb un: "com diria en Forrest Gump: perdonin el retràs".

Joana ha dit...

Això de divagar, perdre's en qualsevol lloc o en qualsevol cos i...raonant-ho després, crec que ens permet trencar amb la rutina i encarar la resta de la jornada amb més energia.
De fet el que mata és la monotonia, la rutina i entrar en un espiral sense sortida.
( Jo també intento agafar-me una estona )!
Bon pont si en fas!

La Intransigent ha dit...

Quanta sabiduria!

Eli ha dit...

Mitja horeta nomes???
I més, home...
Disfruta amb el pensament, que és gratis, i no tens que donar explicacions a ningú!!!
;-)

xim ha dit...

Està bé. Mitja horeta somiant és... com pegar una cabotada :D

Quan llegia el títol del post em venia a la memòria un poema sublim del gran Kavafis que es diu així, Mitja hora (en la traducció de Carles Riba, és clar).
I quan he acabat de llegir-lo m'he adonat que no anava tan desencaminat potser.
De totes formes, i deixant orientacions sexuals a banda, em pregunte si el Konstantinos és un repte per al qual estaràs suficientment preparat hehehe

stel ha dit...

què bé que va regalar-se mitja hora per fer el que realment ve de gust! músiqueta, una mica de sol ara que fa bon temps i a divagar o a deixar la ment en blanc del tot si és que es pot. Ai què bé!! :)

Mr Towers ha dit...

Hi ha coses que específicament tenen encomanat un lloc determinat, per exemple al prestatge del menjador o dins el tercer calaix de l'armari mirall. Allà estan i allà es queden perquè és el seu lloc, el que els hi correspòn.

És un greu error a més d'una tremenda injustícia demanar-li a un tap d'aiguera que deturi tot un tsunami tropical, no?

vull dir, les coses que ocupen mitja hora, són de mitja hora, no de tota una vida.

Somiatrufes ha dit...

Té la mà Maria: hehe, així mai no hi hauria problemes per donar la "talla", no?

Red Pèrill: Mmm... podríem dir-ne: "cercles viciosos esquerdats per se". En una altra vida devia ser el Guillamino... i si no en la pròxima no estaria malament... Salut!

Xexu: No m'ho crec. Estic segur que les teves mitges-hores no es limiten a mirar les musaranyes i són molt més productives, com demostres tot sovint.

Mitall: Oi que a vegades s'acaba guanyant temps i tot? Divagar és xulo i... encara no fa prou calor per llençar-se a la piscina ;)

Modgi: He vist que ja no ets Molt Honorari, sinó Síncirily. Curioses reminiscències de comiat anglosaxó i d'àlbum de Cliff Richard. Se't segueix amb passió síncerilera.

Joana: I tant que sí! I suposo que si trenques la monotonia divagant on your own encara és més acceptable, no? faltaria més! Bon cap de setmana, Joana.

Intransigent: hehe, les divagacions mitjahorils donen per tonteries com aquesta, i a vegades més i tot! Per cert, m'encanten els acordions diatònics.

Eli: Potser el millor de tot és que és gratis. Bé, com diria Guillamino: "mitja horeta me l'agafo, mitja horeta me la prenen...". Això ja fa una hora :P

Xim: Ja et dic ara que del Kavafis tinc una selecció de poemes que em va costar un ronyó; però malauradament els meus posts no tenen reminiscències tan sublims com aquesta... Això sí, no saps la il·lusió que em fa que llegint-me hagis pensat en Kavafis!!!

Stel: Veig que ets de les meves. Com diria un hobbit, no hi ha res com els petits plaers de la vida senzilla :D

Mr Towers: Magnífica reflexió. Em prostro i m'humilio davant del teu tocadiscos. Has resumit en poques línies (bé, de fet amb la metàfora del tap d'aigüera) el que a vegades exigim a la gent i, d'altres, a nosaltres mateixos. Enhorabona.