29 de set. 2007

Dinosaures



Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

(Augusto Monterroso: El dinosaurio)


Opció 1: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va tornar a tancar els ulls fent-se el mort per no obrir-los fins que l’edat prehistòrica hagués passat.

Opció 2: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va decidir anar a dormir a un altre llit, no fos cas que el dinosaure de torn el devorés.

Opció 3: I en veure que no era un malson, sinó tan real com ell, va fer com si no existís; es va dutxar, es va fer l’esmorzar i va viure de puntetes la resta dels seus dies (no fos cas que se’l mengessin per dinar).


[Petita reflexió a partir de l’estranya combinació d’haver llegit el conte més curt del món i interpretar-lo segons les reaccions polítiques de la setmana que tots hem vist gràcies a la premsa, la tele i la ràdio. El resultat ha estat la constatació definitiva que les edats juràssiques, troglodites i monàrquiques continuen convivint i dominant la península on encara habiten dinosaures.]


4 comentaris:

Modgi ha dit...

Jo havia llegit aquell de William Ospina:
- Te comeré - dijo el lobo
- Peor para ti- dijo la espada.

Somiatrufes ha dit...

No el coneixia aquest, ni tampoc en William Ospina. Al Google he vist que a més d'escriptor és activista intel·lectual i polític a Colòmbia... de manera que aquest minidiàleg podria anar de bracet amb el d'en Monterroso (podria ser fins i tot una continuació!)

Red Pèrill ha dit...

Dios los cria y ellos se juntan, dirà un quart... i que estem en contes curts, us deixo un gran del Cortázar... no tan curt, però bé...

AMOR 77

Y después de hacer todo lo que hacen, se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se peinan, se visten,, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son...

Somiatrufes ha dit...

Aquest, Red Pèrill, és un altre d'aquells que et pots agafar com més et vingui de gust, oi? Per tant és bo. En principi interpreto que deixen de ser animals amb instint per ser ciutadans polits i civilitzats, però això d'"Amor 77", tenint en compte que és Cortázar, tant potser una pista com una des-pista del que realment volia dir...